A 'Política en 3D', publicat a La Vanguardia, el sociòleg Salvador Cardús utilitza metafòricament l'ús de la tecnologia en 3D per veure pel·lícules (més exigent, però que a la vegada permet veure "coses que fins ara no eren perceptibles") per aplicar-lo a la política catalana i, més concretament, al govern de Mas, els pactes amb el PP, la seva proposta de pacte fiscal i l'anomenada "transició nacional".

Cardús considera que, actualment, "el curt termini s'imposa sobre el mitjà, i aquest sobre la definició d'horitzons, dramàticament esborrats des del fiasco de l'Estatut. S'entén, doncs, que el curt termini, en aquest 2012, sigui cada final de mes, i que aquesta sigui la principal preocupació del Govern". "I si parlem del termini mitjà, per més que la negociació del pacte fiscal es vulgui traslladar a final de legislatura, no es pot descartar que el Govern ho hagi d'acabar plantejant aquest mateix curs polític", afirma el sociòleg, que, tot i considerar "lògic que qui ha de pagar les factures cada final de mes, consideri que "no és intel·ligent anar directe i a tota velocitat contra una paret"", com digué Mas-Collel, recorda que aquesta paret, l'espoli fiscal, "és la causa dels problemes pressupostaris i que en un moment o altre farà falta trencar el cercle viciós en el qual estem atrapats".

Així, Cardús explica que "ara per ara, CiU sembla que té més clares les condicions irrenunciables d'un futur pacte fiscal que el que pugui significar l'anunciada transició nacional. I aquesta és una gran debilitat de CiU, perquè la mateixa federació sovint es fa un embolic sobre si el pacte fiscal és una estació a mig camí en la transició que promet, o si és la condició per evitar-la".

És per això que el sociòleg insta al Govern explicar "sense embuts i amb tota cruesa què fa per arribar a finals de mes, què per evitar l'espoli i què per preparar el futur. És a dir, què fa per necessitat, què per voluntat pròpia i que perquè el país l'hi exigeix".