Diu Requejo en l'article "Catalunya: 'Quo vadis', PSC?", publicat a l'Ara, que la vida política catalana ha iniciat una nova etapa després del fracàs de l'Estatut. Una etapa en que és "lògic" l'increment de l'independentisme, ja que "una Catalunya dins de l'Estat espanyol no resulta viable".

A partir d'aquest escenari, el catedràtic considera que "previsiblement, en els pròxims anys viurem una radicalització nacional en les dues direccions". Requejo considera que "el principal problema no és què passarà en els sectors espanyolistes de Catalunya [...] sinó què passarà en el bloc, quantitativament més important, del catalanisme". I en aquest bloc, considera l'autor que "el punt clau és l'evolució del PSC".

Utilitzant les sigles del partit, Requejo explica que "tot consisteix en veure si la C passa a ser més important que la P", ja que fins ara, en els "moments clau" el PSC s'ha comportat com una "delegació regional del PSOE". En aquest sentit, l'autor afirma que actualment el PSC "és un partit sense nord, sense projecte, sense lideratge i submís al PSOE", i que ha "de decidir què vol ser a partir d'ara" "sense fugir d'estudi amb 'federalismes inconcrets'".

I conclou: "Catalunya necessita un PSC propi", ja que "si manté la seva posició actual acabarà sent el principal problema per a l'emancipació de Catalunya", en un "càncer per al país".