Coincidint amb la celebració anual de la manifestació que el passat 10 de juliol del 2010 va omplir els carrers de la capital catalana en contra de la retallada estatutària i a favor de la independència de Catalunya, Josep Ramoneda ha assegurat a un article a l'Ara que és possible la ruptura amb l'Estat espanyol, tot i que "és evident que en els últims temps del tripartit la remor per la independència era molt més forta que ara, que toca pacte fiscal".

A dues cartes creuades entre l'exconseller de cultura Joan Manuel Tresserras i Ramoneda, el segon ha destacat que, tot i el malaguanyat retrocés dels símptomes independentistes a la societat, "hi ha hagut dues bones notícies per a la independència": "Una, el referèndum a Barcelona. Aconseguir, amb una sabata i una espardenya, dos-cents cinquanta mil vots és una barbaritat. Amb aquests xifra es podria tenir l'alcaldia. L'altra, la confirmació en l'enquesta del CEO que l'aposta per la independència segueix fent forat, que està molt estesa i que ja no és cosa d'una sola família identitària".

Ramoneda ha alertat que actualment els mitjans de comunicació parlen "molt menys" de la independència de Catalunya i ha dit que "la seva presència a l'agenda política és molt més escassa". "Per què? -ha continuat- L'argument que tots els esforços s'han de centrar en l'economia té predicament. Si bé també és cert que la crisi pot fer més paleses les limitacions d'un país massa espremut per l'Estat del qual forma part".

Ramoneda ha lamentat que CiU no tingui pressa per la independència "perquè el món dels diners encara no ho té assumit; perquè probablement pensa que no es donen les condicions per a una independència que no provoqui fractures al país" i ha explicat que la federació té "un sector important liderat per Duran que hi està en contra" i que tenen "por d'espantar la part més conservadora del seu electorat". "Si hi afegim el principi ignasià que en temps de crisi més val no fer mudances, tenim tots els ingredients per substituir independència per pacte fiscal (que a la pràctica no crec que sigui altra cosa que una nova negociació per arrencar alguns diners més)" ha continuat lamentant.

Per la seva banda, Tresserras s'ha dirigit a Ramoneda per explicar que "el nostre marc primordial de referència" és una Catalunya que sigui "un subjecte polític de ple dret al costat dels altres pobles i nacions sobirans d'Europa". "Per construir quina mena de país? -s'ha qüestionat- Amb quin model econòmic, i quina mena de societat al voltant de quina mena de principis i valors?". Tresserras ha qualificat d'"interessants" totes les qüestions que plantegi la independència de Catalunya i ha indicat que aquest trencament ha de ser "molt més radicalment democràtic que cap intent anterior" per tal de "pensar un nou estat europeu que no sigui instrument de dominació, sinó garantia de drets, d'equilibri i de compromís social".