La periodista Marina Llançana en un article al diari El Punt Avui reflexiona sobre la realitat de Catalunya i afirma que "si per alguna cosa hem de témer és per la pervivència de l'estat del benestar més que no pas pel futur de la llengua o de la nació catalanes" ja que
Barcelona ·
"pel que fa al futur col•lectiu com a nació, estem més bé que mai".
I ho exemplifica donant dades : "els partidaris de l'estat propi han crescut en percentatge en només un any fins a arribar a un notabilíssim 43%" i " el juliol de 2010 un milió de persones van sortir al carrer i, durant l'onada de consultes organitzada per les entitats arreu del país, més de 750.000 persones van acudir a les urnes, de les quals una tercera part a la ciutat de Barcelona".
Llançana afirma que "la letargia de l'oasi català ja no existeix i això és bo: vol dir que ja no dormim, ja no apostem per la pedagogia que tan pocs resultats ha donat, ja hem abandonat l'estèril propòsit de reformar Espanya" i que davant de les contínues agressions estem reaccionant.
Així conclou "el següent pas és posar fi a l'espoli fiscal" i desitja que "si el 2011 ens ha deixat un balanç de retallades a Catalunya i involució democràtica a Espanya, almenys que el 2012 ens porti la sobirania fiscal, que ja seria un pas més cap a la plena llibertat"