"El problema de CiU és gestionar una realitat accelerada i inestable, que no permet els jocs d'equilibris sinó que demana decisions fermes".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha explicat que Convergència i Unió "a més de ser una coalició de partits, és també una coalició de sensibilitats" i ha dit que els actuals exits de la federació "tenen també moltes causes -lideratge, estratègia, renovació...- però coincideix sobretot amb el retorn de l'eix nacional".
Sobre els eixos nacional i esquerra-dreta, l'autor de l'article El retorn de l'eix nacional ha afirmat que CiU "és molt més feble" sobre un altre eix que no sigui el nacional. "Si l'eix nacional es tensa i esdevé el principal eix vertebrador de la política catalana, el PSC que hem conegut esdevé un partit inviable: no pot conservar a l'interior sensibilitats tan diverses" ha explicat.
Villatoro ha assumit aquest fenomen com la causa de l'èxit de Convergència i Unió, i ha dit que el PSC "pot conservar el seu perímetre si els que hi participen consideren essencial només el fet de proclamar-se d'esquerres". L'autor de l'article ha indicat que el PSC es trenca "si cal definir-se també respecte a la qüestió catalana".
Finalment Vicenç Villatoro ha conclòs que en els últims anys, "l'evolució dels esdeveniments -més que no pas la dels partits- ha fet que l'opinió pública catalana hagi deixat de considerar essencial l'eix dreta/esquerra i hagi passat a valorar molt més l'eix nacional, l'eix Catalunya/Espanya". "Per què ha passat? ─ha continuat─ [...] Per la decepció sobre la sensibilitat catalana dels governs espanyols d'esquerres. Per la sentència del Constitucional. Per la presa de consciència sobre l'espoli fiscal, especialment dolorós en temps de crisi. Perquè l'eix nacional és efectivament rellevant, políticament i sentimental".
"En temps de crisi ─ha sentenciat─, l'eix dreta/esquerra es tensa, però aquesta tensió no es produeix a dins del mapa parlamentari, sinó en bona part a l'exterior: les esmenes a la totalitat no són dins el Parlament, sinó -si se'm permet la metàfora- a la plaça de Catalunya".