Barcelona · Fèlix Martí, membre del grup promotor de les Noves Bases de Manresa i exdirector del Centre UNESCO de Catalunya, ha afirmat que les consultes independentistes han "iniciat una nova etapa política" perquè expressen un "sentiment creixent de rebuig de l'Espanya de les autonomies i una inèdita llibertat d'esperit per manifestar el desig de gaudir d'estructures polítiques estatals pròpies".

Martí ha dit a un article a El Punt que els referèndums no vinculants trenquen "la desafecció política que ha caracteritzat la vida pública catalana de les darreres dècades" i que marquen un nou horitzó "que interessa i que il·lusiona". Per això, l'autor de l'article ha exposat quin ha de ser el camí d'ara en endevant: "A partir d'ara, a curt termini, s'hauria d'aconseguir consolidar la bona preparació de les consultes a fi d'augmentar els índexs de participació [...]. Cal una implicació clara de les entitats més acreditades de la societat civil amb un bon acompanyament de personalitats independents i amb autoritat moral. No seria positiu que les consultes es poguessin atribuir a grups políticament marginals".

En aquest sentit, Martí ha alertat sobre el paper del Govern català i del sector polític en aquest fenomen: "Les institucions i partits polítics s'haurien d'integrar en el procés sense acaparar protagonisme ni confondre les consultes amb propaganda electoral". Fèlix Martí ha explicat que no existeix "un itinerari de viatge" cap a la independència, i per aquest motiu ha considerat necessari "no abandonar el debat sobre els passos següents": "Probablement el protagonisme principal correspondrà als partits polítics actuals si són capaços de sintonitzar amb els nous corrents de l'opinió pública explicitats per les consultes. Hauran de clarificar les seves propostes de futur. Tampoc no es pot excloure l'aparició de noves formacions polítiques". En aquest procés cap a la independència, Martí ha indicat que "la funció de la societat civil pot ser decisiva" per condicionar els programes polítics "però sense pretendre substituir-los", i ha sentenciat que s'hauran d'invertir esforços "en la definició dels camins possibles cap a la independència".