El moviment dels Indignats a plaça Catalunya ha estat acusat d'anticatalà i espanyolista des de diversos sectors que veuen la protesta allunyada dels interessos del país. Un exemple d'aquesta crítica és l'article publicat a l'Avui per Ferran Sáez, que titllava els indignats d'espanyolíssims i comparava el moviment amb les protestes contra ETA.
Barcelona ·
Per a Sáez el moviment dels Indignats estaria imbuït d'un nacionalisme banal que no es reconeix a ell mateix i que defensa els interessos de l'Estat espanyol. En la mateixa línia, Héctor López Bofill identificava els acampats de plaça Catalunya amb els "moviments proletaris de matriu espanyola" que històricament han "volgut transformar-ho tot menys l'estructura de l'Estat". A Sáez o a López-Bofill no els faltava raó al principi del moviment, quan les protestes ballaven a la música de la Puerta del Sol o la ja famosa #spanishrevolution.
El cert és, però, que les darreres setmanes la mobilització ha fet un tomb cap a l'agenda política catalana. Les retallades anunciades als pressupostos, i paradoxalment la càrrega de Puig, han situat el Govern català com a blanc dels indignats barcelonins i de comarques. A la vegada, les sinèrgies generades pel moviment amb els treballadors públics de sanitat o educació han arrelat la protesta al teixit català de manera que s'ha començat a coordinar amb les mobilitzacions pels drets laborals de diversos sectors socials. Finalment, les reticències de l'independentisme a participar a la protesta han estat aparcades i s'ha creat una comissió autoorganitzada que treballa la qüestió de l'autodeterminació, un tema que ja ha estat debatut a diverses comissions i assemblees i ha estat aprovat.
La marxa fins al Parlament convocada el proper 15 de juny, que segons els acampats durà el lema Aturem el Parlament, podria acabar de decantar la balança cap a l'agenda catalana. A partir d'aquí, els Indignats sembla ser que podrien consolidar la comissió sobre l'autodeterminació i aprovar a l'assemblea general propostes de reforma del sistema polític català. Un altre capítol seran les agendes espanyola i internacional. La primera viu a l'ombra de les propostes de Madrid que queden força allunyades dels interessos catalans. Tal com han exposat diversos acampats, la denúncia del bipartidisme PP-PSOE que fan a la Puerta del Sol té menys sentit en un sistema polític català molt més plural. A la segona encara es manté una reivindicació difosa que no acaba de concretar quines mesures caldria prendre per millorar el sistema econòmic i polític internaciona. En tot cas, sembla que a hores d'ara és inqüestionable que els acampats de plaça Catalunya i de la resta de viles i ciutats del país són Indignats catalans que cerquen una #catalanrevolution.
