s difícil escollir una de les moltes aberracions que s'han dit i escrit arran de la històrica decisió del Parlament català d'abolir les corrides de toros, provinents de la Brunete, el PP i part del PSOE. Hi ha qui ha titllat "d'animal" a José Montilla i Josep-Lluís Carod-Rovira (Pedro J. Ramírez demostrant que sempre és possible caure més baix), i hi ha qui ha emmarcat la decisió en el conjunt d'accions dels nacionalistes (catalans, evidentment) basades en "retallar llibertats" sobre tot allò que sigui espanyol.
Però d'entre totes, és especialment malèvola la crònica d'Ángel González-Abad Cataluña quiere toros. Pásalo' publicada a l'ABC dos dies abans que es produís la prohibició. González-Abad utilitza el clàssic recurs de tirar la pedra i amagar la mà al referir-se a la campanya de boicot que suposadament està arribant a "miles y miles de teléfonos móviles" als productes catalans arran de l'eradicació de les corrides.
L'autor -amb molt poca subtilesa- utilitza més de mig article per justificar els motius que han portat a engegar aquesta campanya, tot i que l'acaba titllant de "deplorable", no fos cas que s'embrutés les mans. La conclusió, doncs, és que el boicot és negatiu, però no deixa de ser una conseqüència evident després de l'atac' del Parlament català. Tota acció té una reacció, ve a dir González-Abad, i si un Parlament decideix democràticament acabar amb una pràctica anacrònica a partir d'una iniciativa ciutadana àmpliament recolzada, la conseqüència lògica és que aquesta comunitat rebi un boicot antidemocràtic de connotacions clarament xenòfobes.
El subtítol i l'encapçalament del text transmeten literalment el missatge en qüestió: "Si Catalunya prescinde de los Toros, los aficionados prescindiremos de Catalunya: sus productos y servicios. Pásalo". L'autor, tot seguit, defineix aquest boicot com una "primera postura de fuerza tomada por aficionados anónimos". Alguna crítica a la campanya? No. Per l'ABC tot és fruit d'haver obert un debat que no toca:
"Y es que estas cosas se saben cómo empiezan pero no cómo acaban. Cuando se remueven voluntades, cuando se juega con la genética atávica de un pueblo, puede suceder cualquier cosa".
L'autor continua describint l'esperpent que ha generat el boicot:
"El debate toros sí, toros no, ha entrado ya en la espiral de la sinrazón [...] En los últimos días han quedado al descubierto demasiadas cosas que a los ojos de los aficionados han puesto en evidencia la sarta de mentiras que desde distintas formaciones políticas se han vertido en este lamentable debate".
I després de les justificacions, arriba el moment de la veritat, la gran crítica a la campanya:
"De ese desencanto, de la parálisis de los estamentos taurinos también, de esa soledad en la que el aficionado catalán vive desde hace años; nace esta nueva campaña de boicot a los productos catalanes. Deplorable, claro; pero que surge de sentirse acorralado, sin representación política, sin apoyo del entramado taurino "local y foráneo" y, por si fuera poco, insultado desde ese templo de libertades que debería ser la Cámara catalana".
s a dir, que el boicot és "deplorable", "pero surge de sentirse acorralado" (és tranquil·litzador saber-ho). El primer premi, però, se l'endu la frase "de esa soledad en la que el aficionado catalán vive desde hace años; nace esta nueva campaña de boicot a los productos catalanes". s a dir, com que l'aficionat a les corrides català està desvalgut, se l'ajuda fent un boicot als seus productes. Brillant conclusió per un article que se situa a la mateixa alçada moral que els promotors d'aquesta campanya.
