L'"autodenominat" diari ABC no s'ha caracteritzat mai -si més no, des que tinc ús de raó- per una actitud neutre respecte dels catalans. Però l'editorial --l'editorial!-- d'avui ja no és una qüestió d'actitud. És digne d'un pamflet de partit extremista i, a més, ja a la primera frase diu una cosa tan falsa que no m'estranyarà si l'ANC el tira pels tribunals.
L'ABC, que ningú no sospitaria mai que fos "una marioneta política financiada por" cap partit polític (o Gobierno), actua ben bé com qui defensa un bàndol en una guerra en tota regla, donant així més crèdit a un article meu (i no he estat l'únic a dir-ho) en què deia que aquesta propaganda forma part d'una llista molt més llarga.
No sé si en el text definitiu hi haurà cap canvi al respecte, però qualsevol que sàpiga llegir en català podrà comprovar que en la proposta de Full de Ruta que l'Assemblea Nacional Catalana sotmetrà a votació el mes que ve a Tarragona, no hi apareix enlloc la paraula "unilateral". Ni quan els redactors de l'editorial de l'ABC (si és que el text no els ha vingut redactat per algun departament ministerial que se suposa que s'hauria de dedicar a afers exteriors, no interiors) passin el full de ruta pel traductor automàtic per poder-s'ho llegir, còmodament, en la lengua del imperio, dubto que hi trobin la paraula "unilateral".
Estic segur que l'Assemblea Nacional Catalana seria la primera a celebrar que la nostra independència fos fruit d'una negociació civilitzada entre majors d'edat, enlloc de la humiliació nacional que una declaració no pactada suposaria per als perdedors.
Tant és. Hi troben elements sediciosos, a base de tergiversar totalment el sentit d'una frase tan nítida i diàfana com ara "La visualització pública que el país sencer funciona per sí sol ha de ser clarament percebuda per la ciutadania i ha de concretar-se en elements com el control de les grans infraestructures i fronteres –ports, aeroports...--, la seguretat pública, les comunicacions, etc." Si una declaració d'independència no va acompanyada d'aquests controls, per part del govern del país, la declaració fàcilment pot esdevenir buida. Això és tan obvi que sembla estrany que hagi sobreviscut tants anys i tants règims polítics un diari capaç de veure-hi un "un golpe sedicioso, ya sin matices ni eufemismos, que requiere una desautorización inmediata de la Generalitat". Literal!
És la casta (o millor, crosta) nacional instal·lada a Madrid des de fa segles la que actua de forma "unilateral", prenent mesures que havia promès Bíblia en mà que no prendria, imposant lleis en contra de la voluntat popular i del sentit comú, dient --quasi prometent!-- que trencaran la cohesió social de qualsevol territori que no els reti vassallatge, o fent anar la màquina de xurros per fer quilòmetres i quilòmetres de vies de tren de gran velocitat que perdran diners (encara que les tanquin, com ja han començat a fer) "por los siglos de los siglos".
Qui desvarieja de manera cada cop més boja és aquesta casta. No se'n saben avenir. Fan cops de pal de gallina cega, com en el quadre de Goya. Per tant, com abans ens en desfem, abans deixarem de gastar el temps fent articles com aquest, sobre un tema que francament fa pena. Només em sap greu per la molta gent decent que quedarà a l'altra banda dels llocs on ens diuen que instal·laran controls per cobrar aranzels als productes que hi passen, molts dels quals d'altres membres de la UE, i clarament en contra dels seus propis interessos.
Mentrestant, a l'Assemblea, ens toca celebrar els dos anys d'existència, creixent cada dia!