La setmana passada es va presentar un estudi on s'analitzava l'impacte cultural de la Universitat de Girona (UdG). Entre moltes aportacions l'estudi posa de manifest el següent dilema: "la UdG desenvolupa una important activitat cultural dins i fora
dels seus centres, i el seu professorat participa en moltes activitats de divulgació, anàlisi i debat en els escenaris més diversos, però és difícil avaluar i quantificar l'impacte d'aquesta activitat sobre el territori, en bona part perquè no queda recollida enlloc". Per una banda es constata el paper que té i, sobretot, que pot arribar a desenvolupar la universitat com a agent de dinamització cultural, i per l'altra es posa de manifest que la manca de costum de "passar comptes", el que en anglès seria "accountability", que fa que una part de l'impacte cultural de la universitat sigui invisible a la societat. En concret es calcula que una tercera part de l'activitat cultural generada per l'UdG i el seu professorat no queda registrada.
Aquest estudi elaborat per la Càtedra UNESCO de l'UdG estudia únicament el cas de Girona, però potser el podríem extrapolar a la resta d'universitats que configuren el sistema universitari de tot el nostre àmbit lingüístic i cultural. Agrupades dins la Xarxa Vives d'universitats, hi ha una vintena d'universitats per a les quals la diagnosi de l'estudi de Girona podria ser vàlid. Una major visibilitat no només permetria visualitzar més correctament el que aporten les universitats a la societat (més enllà de l'activitat estrictament acadèmico-docent), sinó que també permetria poder formular exigències i, per què no, crítiques sobre el que fan ho haurien de fer. Disposar de vint universitats que actuïn com a dinamitzadors de l'activitat cultural de la seva àrea d'influència és un potencial, una energia que, vistos els temps de restriccions pressupostàries en què vivim i viurem els propers anys, hem d'explotar al màxim. Moltes d'aquestes universitats, si bé tenen una relativa joventut, ara ja tenen un capital de coneixement acumulat que s'ha de treballar per tal que reverteixi en el seu entorn social directe.
Fent un paral·lelisme amb la carrera espacial, on es diu que cada Dòlar invertit acaba revertint uns 10 Dòlars de beneficis indirectes, hauríem de poder aconseguir fer realitat, aprofitar i visualitzar això mateix pel que fa a la universitat i la nostra activitat cultural. La nostra autoestima i, sobretot, la nostra cultura se'n beneficiaran.
