Fins ara la projecció internacional de Catalunya s'aconseguia pel prestigi universal de personalitats rellevants en diversos camps professionals, per l'activitat d'acreditades empreses catalanes exportadores --o amb delegacions en altres països-- i per la presència de catalans en organitzacions no governamentals internacionals amb seu a Catalunya o a l'exterior.
La Generalitat de Catalunya, malgrat les limitacions imposades per la constitució espanyola, ha aconseguit alguns contactes polítics d'alt nivell però en cap cas exercint les responsabilitats reservades als estats. Espanya li ha impedit fins i tot la possible presència directa en una organització de políques culturals com la UNESCO.
Tot canviarà radicalment amb la independència. Es manifestarà sense limitacions artificials el gust dels catalans per la participació en les iniciatives europees i globals. Quedarà clar que l'autoestima nacional és perfectament compatible amb una sensibilitat internacional que alguns denominen cosmopolitisme.
La societat catalana gosarà i podrà influir el els grans debats sobre la globalització i Catalunya exercirà els seus drets com a actor estatal a les organitzacions del sistema de les Nacions Unides. Potser els seus criteris siguin apreciats per la lucidesa analítica i per una orientació ètica que no es limiti a defensar els seus interessos. Com altres països sense pretensions imperials, podrà destacar per les seves contribucions al perfeccionament dels sistemes democràtics, a la regulació dels poders econòmics desmesurats, a la transició cap a formes raonables de desenvolupament ecològicament sostenibles i a la creació de nous sistemes de seguretat i de pau més sensats.
Probablement la comunitat internacional reconeixerà que amb el nou estat s'incorporarà a l'escenari europeu i mundial un actor modern, fiable, progressiu, obert i portador de noves energies per resoldre antics i nous desafiaments.
