Amb el projecte de Pressupostos Generals de 2008 a les mans, ja es pot assegurar que Madrid ha tornat a aixecar-nos la camisa. Tenint present la taula d'inversions reals territorialitzables, la que no té en compte les transferències de capital perquè no es consideren regionalitzables, l'any passat Catalunya rebia el 13,9% de la inversió estatal, i Andalusia, per exemple, el 16,8%. Per al 2008, els càlculs més optimistes esperaven un 17%, malgrat que l'aportació al PIB espanyol s'hagi situat en el 18,72% segons dades del 2006, tres dècimes per sota del 2005. Però no, la xifra ha estat 14,9%, una dada que ha creat estupefacció. L'Observatori del Finançament de Catalunya ja ha fet la primera valoració: "La inversió de l'Estat a Catalunya per a l'any 2008 representa un 14,9% de l'espanyola (lluny del 18,72% que és el pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat). L'any passat era del 13,9%".
D'altra banda, la inversió pròpiament dita per habitant és de 508,2 € a Catalunya, mentre que a Espanya és de 545,9 €. Per tant, a Catalunya es rep un 6,9% menys que la mitjana espanyola. L'Observatori també destaca que de la inversió regionalitzable 24.404,65 M€ ens en tocarien un total de 4.568,55 M€ en aplicació de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Ens en donen 3.625,61 M€, en falten 942,94milions. També lamenta que a l'informe econòmic i financer es dediquin només set línies a "dir-nos que en la seva base de càlcul ens haurien de tocar 4.365,30 M€ (incloent transferències de capital, mètode de abonament del preu i partides pendents d'assignar) i ens diuen que en pressuposten 3.642,50 M€ i que, per tant, als pressupostos hi ha 722,80 M€ no assignats". "Dels 827 M€ que segons Castells i Solbes ens deuen del 2007 (per l'OFC són 1.065 M€) ni una paraula ni, més preocupant, ni un euro". I pel que fa a ADIF, l'ens gestor ferroviari, tindrà un pressupost molt inferior al de 2006 i 2007.
Tribuna Catalana també ha analitzat el text original de l'acord que la setmana passada van rubricar el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el ministre d'Economia, Pedro Solbes, a Madrid, en què s'estableixen els termes en què s'aplicarà la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre les inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya.
LES INFRAESTRUCTURES SOCIALS QUEDEN FORA. La disposició addicional tercera de l'Estatut no detalla si les inversions en infraestructures són només en l'àmbit de les activitats de caràcter econòmic o també en l'àmbit social. El pacte Castells-Solbes se circumscriu només a actuacions de caràcter econòmic, és a dir: agricultura, pesca i alimentació; indústria i energia; comerç, turisme i pimes; subvencions al transport; infraestructures; investigació; desenvolupament i innovació, i altres actuacions de caràcter econòmic. Per tant, les infraestructures socials com l'educació, la cultura i la sanitat, queden fora de l'acord, de manera que, estrictament, no es pot donar per totalment executada la disposició estatutària, perquè només s'hi inclouen partides de cinc ministeris. La Cambra de Comerç, en el seu informe sobre el compliment de la disposició addicional, ja advertia que "resulta tan arbitrari restringir les inversions en infraestructures a les de transport i medi ambient com incloure o excloure discrecionalment les relatives a l'habitatge o les científiques".
GARANTIES DE COMPLIMENT. Aquest apartat és carregós i complex. Parteix de la idea que cal compensar d'alguna manera la inversió que finalment no s'hagi pogut executar en un exercici. Però a l'hora d'establir el com es compensarà, pot haver-hi ball de xifres i enrenou. A tall d'exemple, si la inversió prevista per a Catalunya és 100%, i quan es revisa l'exercici es detecta que només s'ha executat un 70%, l'Estat haurà de compensar el 30% restant. Però no és del tot cert, perquè el que farà serà calcular quin ha estat el percentatge d'execució al conjunt de l'Estat. Suposant que sigui un 90%, només estaria obligat a compensar un 20%, que es donaria en el següent pressupost general, i si no fos possible, la compensació es faria en forma de transferència de capital. De manera que al final del procés, no se sabria ben bé què rebria Catalunya i per quin concepte.
LES TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL. En la metodologia acordada, es considera inversió de l'Estat a Catalunya tant les inversions reals -que en els pressupostos de 2007 era per a Catalunya el 13,9% del total espanyol, 2.957 milions d'euros- com les transferències de capital, que són partides amb què l'Estat finança inversions d'altres administracions públiques. Aquesta metodologia infla una mica les xifres, tot i que no deixen de ser inversions a Catalunya. Per contra, tant CiU com ERC i la Cambra de Comerç consideraven que les transferències de capital no havien de computar com a inversions reals, és a dir, que el 18,85% de l'Estatut s'havia de referir només a inversions reals territorialitzables, motiu pel qual els càlculs d'aquests sectors i els d'Antoni Castells presentaven algunes diferències. En concret, amb l'acord s'ha aconseguit 4.021 milions d'euros incloent-hi les transferències de capital, de manera que aquesta xifra s'ha de comparar amb els 3.195 milions que va anunciar Solbes per a l'any passat i no amb els 2.957 d'inversions reals.
Podeu seguir l’evolució d’aquest pacte al web de l’Observatori del Finançament de Catalunya.
