Miguel Sanz, president del govern navarrès, ha manifestat aquest diumenge que el model de finançament de les comunitats forals no és reproduïble a la resta de territoris de l’Estat espanyol. S’empara en les diferències econòmiques i culturals per afirmar que l’extensió d’aquest model esdevindria molt perjudicial per al conjunt de l’estat. L’aportació que fa Navarra a les despeses generals es basa en la renta navarresa sobre el PIB i no en la població. Si a Andalusia es fes de la mateixa manera esdevindria una regió encara més subsidiada ja que el seu pes en població és molt major que el que té en renda. Té raó, doncs, en què el sistema d’Euskadi i Navarra no és el més adient per a segons quines comunitats, però evidentment no és cert que no pugui ser reproduïble en d’altres. És ben curiós observar com critica el fet que altres “comunitats autònomes”, referint-se a Catalunya, plantegin reformes tot dient que això perjudicarà clarament el concepte de solidaritat entre regions, mentre que el mateix temps defensa que els furs navarresos no són cap privilegi. En resum, Navarra pot gaudir d’aquest sistema de finançament per les seves característiques econòmiques i culturals i perquè la Constitució els hi concedeix aquest títol, mentre que els catalans no han de tenir aquest tracte ja que sinó desvirtuen el concepte de solidaritat entre regions. Per a ell, aquests drets no són en cap cas un privilegi, és el que es mereix el poble de Navarra. Bé, ens trobem davant d’aquesta mena de polítics que decideixen amb les vísceres i després s’excusen amb arguments que trenquen els principis d’allò racional, polítics que no són exportables ni aquí ni a Europa, tot i que es dediquen a alliçonar al personal per allà on passen. No crec que els catalans ens meresquem haver de suportar personatges com aquest després de patir més que ningú un tracte fiscal tant injust, que ha afavorit, entre d’altres coses, a què Navarra hagi avançat clarament a Catalunya en qualitat de vida.