Aquesta setmana, el sentiment de revenja dels diputats del PSC cap als diputats d’ERC al Congrés ha fet que la Generalitat acabi perdent diners. En total, uns 7 milions d’euros en concepte d’immigració que haurien format part del fons que el govern espanyol destina a les comunitats autònomes i als ajuntaments dins els pressupostos generals de l’estat pel 2008.
Ja fa temps que el diàleg entre els diputats del PSC, amb Dani Fernández i Teresa Cunillera al capdavant, i els diputats d’Esquerra, capitanejats per Agustí Cerdà, és inexistent. Però la tensió s’ha disparat des de les últimes peticions que han fet els republicans per aconseguir que el cap polític de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, acabi en una safata. I aquí, cal fer una primera reflexió. Per què no hi ha la mateixa aversió socialista cap als diputats d’IC-V o de CiU?
Sigui com sigui, el cas és que ERC va aconseguir que prosperés una esmena als pressupostos espanyols que augmentava en 183 milions el fons destinat a la immigració i que el deixava en uns 400. Si això hagués tirat endavant, la Generalitat n’hauria rebut 100, però els socialistes asseguraven que, tot i tenir un superhàbit de 12.000 milions d’euros, no s’ho podien permetre. L’afer té el seu què si tenim en compte que el mateix president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha felicitat en diverses ocasions a Joan Puigcercós per haver proposat la creació d’aquest fons destinat a la immigració.
Agraïments a banda, el grup socialista va fer mans i mànigues per anul·lar l’esmena d’ERC. Veient que no se’n sortien, van decidir de treure el que, inicialment, volien destinar a la immigració, i que eren 216 milions d’euros. El resultat és que, prosperant els 183 i anul·lant-se els 216, uns 30 milions es van quedar pel camí. I si se n’extreu la proporció, el que se’n desprèn és que la Generalitat en va perdre uns 7.
Les dades, per si soles, ja fan evident que cal més responsabilitat política en les negociacions pressupostàries perquè qui es ressent d’aquests episodis és la ciutadania. Però la cosa no s’acaba aquí. El dia de la votació, veient el que havia passat, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va preguntar al president d’ERC al Congrés, Agustí Cerdà, si ‘¿esto no lo podíamos haber arreglado de alguna forma?’. Cerdà li va respondre que s’hauria pogut solucionar si no fos perquè els diputats del PSC fa temps que han tallat el canal d’interlocució amb els republicans i la seva cap de files, Teresa Cunillera, va dir, després dels atacs a la ministra Álvarez, que a Esquerra no li pensaven donar ‘ni aigua’ al parlament espanyol.
