Amb l'Estatut del 2006, Catalunya havia renunciat a intentar posar les bases d'un sistema de finançament encaminat a l'assoliment del concert econòmic. S'havia intentat, amb l'Estatut aprovat per la sobirania parlamentària de Catalunya, tenir unes bases que com a mínim, donessin els mateixos resultats encara que no fórmula no fos la mateixa que tenen Euskadi i Navarra. Però en la negociació a Madrid, tots els partits excepte ERC, hi van renunciar en la primera reunió amb el PSOE.
CiU sempre havia renunciat a aquest horitzó. Històricament, les relacions de Catalunya amb l'Estat pel que fa a l'economia s'havien basat també amb el peix al cove i el pactisme. Només cal analitzar què ha donat de sí el model de finançament pactat amb Aznar el 2001 per veure que els resultats han estat més que modestos. Només quan la federació nacionalista va passar a l'oposició, va apuntar al concert com a arma electoralista davant una ERC que semblava emmirallada pel federalisme del PSC. Ara, quan el nou sistema de finançament va camí de fer aigües com el del 2001, CiU treu del calaix el concert, per fer joc amb el candidat a les europees. Artur Mas ha repetit en els darrers dies que el desig i l'objectiu que algun dia Catalunya pugui arribar a administrar els seus propis recursos i impostos és una "aspiració que CiU sempre ha tingut" i que "no és cap novetat". El líder de CiU també deixa clar que "passi el que passi amb el finançament CiU seguirà pensant que el concert econòmic és l'objectiu final i aquell que ens interessa com a país". Fins aquí, podem pensar que efectivament, CiU ha descobert que el pactisme amb Madrid no dóna els fruits que podien esperar.
Però el que ja no sembla tan coherent és que Mas digui que si fins ara no s'ha aconseguit, és perquè no s'ha plantejat mai obertament, i que quan CiU tingui àmplia majoria al Parlament, ho plantejarà. Ara ja suma amb un partit que també defensa el concert, ERC. CiU podria presentar avui mateix la seva proposta, i si ERC els fallés, aleshores podrien abanderar aquesta lluita. Mentre això no passi, s'ha de considerar només electoralisme barat.
En qualsevol cas, parlar ara de concert econòmic no té cap sentit per a cap dels partits que intenti negociar amb Pedro Solbes quatre rals més. Com a molt, es pot aspirar a què el nou sistema, que no model, no perjudiqui greument els interessos del país i que no li faci perdre més gas. La resta és fer volar coloms cap a Brussel·les, i sobretot, enganyar l'electorat, perquè aquesta porta està tancada per molts anys.
