Fa uns dies, el fabricant de motos OSSA anunciava que si el govern català no mou un dit per ajudar l'empresa, no pas amb diners, sinó acompanyant-la davant les caixes per aconseguir un crèdit que li permeti tirar endavant una producció que ja sap que tindrà venuda, haurà de marxar de Catalunya.
No tancarà pas, sinó que anirà a una de les tres comunitats autònomes que li han garantit tota mena de facilitats per a desenvolupar el seu negoci, des de terrenys barats fins a la supressió de burocràcia absurda i l'aval de l'administració per a accedir a una línia de crèdit. I OSSA no és l'única, també Rieju ha rebut ofertes de dos territoris espanyols, així com d'altres empreses de sectors diferents.
Legalment, no és punible que una administració s'aboqui a ajudar les empreses per a facilitar-los el camí, al contrari, totes haurien de fer el mateix en temps de crisi. L'Aragó és el cas més cridaner en aquest sentit, i de fet, abans del 2004 hi va haver un gran èxode de companyies catalanes que van traslladar la seva producció a aquesta autonomia, o que hi van instal·lar segones plantes. Les administracions d'altres territoris són conscients que a Catalunya es manté el teixit empresarial més dinàmic de tot l'Estat, junt amb Euskadi. Però precisament, per les facilitats que ha donat l'executiu basc, i lògicament, per la sobirania en matèria fiscal i en política industrial, les empreses basques no són una presa gens fàcil.
Catalunya ha de prendre's seriosament la possibilitat de desmembrament de la seva indústria
Les catalanes, en canvi, es declaren ofegades i esgotades, no tant per no rebre subvencions, perquè en definitiva un negoci no ha de viure subvencionat per una administració, com per les traves amb què topen diàriament i la sensació que no hi ha un projecte industrial de país clar. Aquests dies en què es parla de la crisi del sector de les dues rodes, l'administració catalana ha hagut de rectificar ràpidament un posicionament expressat pel secretari de la presidència en conèixer la notícia que Derbi marxa a Itàlia. Francesc Homs ho considerava "un cas aïllat". Doncs un parell de dies després, la direcció general d'Indústria anunciava una cimera amb tot el sector per mirar de trobar solucions als greus problemes que posen en perill una indústria històricament puntera al país.
Catalunya ha de prendre's seriosament la possibilitat de desmembrament de la seva indústria, i sobretot, donar arguments a les empreses perquè no abandonin el territori. I moltes empreses han deixat clar que no és una qüestió de més o menys subvencions, sinó de suport institucional i de confiança en la seva feina. En alguns territoris de l'Estat estan molt preparats per oferir un caramel en moments amargs. Cal que el govern català prengui consciència d'aquest risc i posi fil a l'agulla el més ràpid possible.
