Sandro Rosell ja ha travessat la frontera dels 100 dies de gràcia. El balanç fins ara passa, en primer lloc, per mantenir el club a l'elit mundial però també hi ha un espai per la crítica en la gestió del president blaugrana. Malgrat que -i això ha caracteritzat aquesta primera etapa- la directiva encapçalada per Rosell ha gaudit d'un favor exquisit per part de la majoria de mitjans de comunicació que han decantat l'opinió pública cap al seu costat.
I és aquesta complicitat dels grans grups comunicatius la que enterboleix l'anàlisi a la gestió de Sandro Rosell. I eliminar la crítica és una mala noticia per a la salut del club. L'inici del nou president va ser molt actiu, marcant una línia moltes vegades qüestionable. Com l'episodi amb Cruyff i la presidència d'honor. O la picabaralla judicial amb Joan Laporta. O l'eternització i els problemes amb la renovació del contracte de Guardiola -finalment salvada amb un any més de contracte. O el no fitxatge de Cesc. O la sortida en fals amb la venta de Txigrinski. O fer públics problemes interns del club. Pràcticament res d'això se li ha criticat a Rosell.
Si bé és cert també, que el president del Barça ha reconduït el seu lideratge amb una posició cada vegada menys intervencionista que ha contrastat amb la turbulència dels últims mesos de Laporta. En aquest sentit, la sensació que deixa l'actual directiva és que moltes vegades actua en antítesi als seus predecessors. I això a vegades és bo i a vegades no. Que Rosell limiti les seves aparicions públiques i, sobretot, les seves declaracions, ha deixat un clima de tranquil·litat a l'entorn del club però alhora, les veus crítiques s'han alçat per denunciar que el club protegeix poc Guardiola -de les crítiques des de Madrid- i els jugadors -per algun mal resultat.
Si Laporta era acció, Rosell és inacció. Potser per marcar distàncies, potser perquè la seva base se sustenta en un altre estil. I això, tenir un president amb personalitat, seria bo pel club. Com ho han estat algunes rectificacions sobre la marxa -deixar de cobrar entrada pels partits del Mini com a exemple. I és que mantenir el que funciona -coherència en la gestió esportiva, tot i ser una herència de l'època anterior- i rectificar quan toca, són decisions sàvies que han de perdurar molt més que 100 dies.
