Aquest és el remei que va trobar Pep Guardiola quan li van preguntar pel viatge que havien de fer 4 dels seus jugadors amb la selecció espanyola -Piqué, Busquets, Xavi i Puyol estan convocats per un amistós amb Espanya contra Macedònia que es juga només 4 dies abans de l'anada de la Supercopa. "Quan tornin, a descansar i sopetes de l'àvia". Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
Les sopetes de l'àvia però, poc hi poden fer als grans mals de l'estómac popular valencià. Popular, en aquest cas, quan respon a la sigles polítiques i no pas a la voluntat sobirana del poble. Aquesta Tribuna -que quedi clar i amb això comença- no ha escoltat ningú ni ha punxat' cap telèfon. El cas Gürtel, i per extensió -sembla-, l'època del lideratge de Rita Barberà al capdavant de la FEMP, són tan sols la punta de l'iceberg de la necessitat d'alguns polítics populars de menjar caldo bullit, verdures i el punt justet de sal. Sense passar-se, que sinó pica i fa beure en excés. I ja se sap que en aquesta vida, els excessos a vegades queden al descobert. Tornant a l'iceberg, sota la punta n'hi ha més, d'escàndols. I alguns, i aquí anaven a parar aquestes línies, són fracassos esportius.
Bé, això que són fracassos esportius és tan sols un eufemisme. Per ser clars, la Copa Amèrica de Vela ha marxat de València on, lluny de respondre a un criteri esportiu sòlid i seriós, servia per inflar vestits de sastreria. I el circuit urbà de Fórmula 1? Tres quarts del mateix. I ara, vés per on, amb la crisi econòmica, el projecte nefast de circuit urbà destapat l'any passat i la sanció a Renault -Fernando Alonso no pot córrer a València si no li aixequen el càstig i això resta un atractiu més al Gran Premi- la venta d'entrades va camí de fotre's una bona patacada a la primera curva. Semblava que el retorn de Michael Schumacher era l'incentiu necessari -l'anunci va coincidir amb un augment de la venta d'entrades- però al final l'alemany ha desistit per problemes físics. Per si no n'hi hagués prou, el seu substitut no serà Marc Gené, sinó l'italià Luca Badoer.
Resumint, que n'hi ha que creient-se més llestos que ningú opten pel camí de la trampa per arribar a l'èxit desmesurat. A vegades se'n surten, d'altres vegades els enxampen però la trampa mateixa feta extensió els allibera de qualsevol pena. Finalment, hi ha ocasions en que el pecat fa forat. A València ja fa temps que parlem de política per fer-ho d'escàndols. I en això també hi han barrejat l'esport. D'avisats, n'estem. I és que no gaire lluny d'aquí, fa temps que s'omplen la boca de falses il·lusions amb els Jocs Olímpics del 2016. I ja en van dues. I és clar, un esdeveniment esportiu de la magnitud d'uns Jocs -en menor mesura, per exemple, una Copa Amèrica de vela o, per exemple, un Gran Premi urbà de Fórmula 1- permet afluixar molt l'aixeta amb inversions desmesurades que són difícils de controlar.
Que els enxampen i fa mal, doncs sopetes de l'àvia. Que vol dir el mateix que a callar i resignar-se.
