(Per cert que vaig ser un dels primers a conèixer la seva primera filla per una foto, enviada des de  Qatar, a la seva germana Francesca, que aleshores treballava, com jo mateix, al Parlament.)

Les relacions entre aquests dos personatges, que estimo i valoro, han fet trontollar més d'una vegada el meu equilibri emocional. Em costava d'entendre el perquè d'aquella "recompensa" per a Bojan Krkic a cinc minuts del final d'un partit. Fins i tot, m'hi enfadava: "Jo, d'ell, diria que surti ell". Com podia, amb tant poc temps, demostrar res, amb l'inconvenient complementari dels nervis acumulats per intentar alguna cosa de profit.

Bé és veritat que, a l'inici, li oferí més oportunitats (en els partits de la Copa), però mai en la proporció que les que oferia als altres. M'hi enfadava de debò. Em repetia que no hi havia dret. Que era del tot injust amb aquest nano. (Segur que en Fuster també ho pensava.) Vaig trobar, doncs, que la sortida cap a Roma era l'única possible davant el despropòsit d'aquella situació.
A Bojan no li serà fàcil obrir-se camí en un futbol tan agressiu com l'italià
Em consta que, a Bojan, no li serà fàcil obrir-se camí en un futbol tan agressiu com l'italià, ell que és jugador més tècnic que violent. Espero, però, que és faci fort i es faci valdre, perquè té fusta per a aconseguir-ho. Tant de bo!

El programa "El convidat" de TV3, de fa pocs dies, em va crear molts interrogants. Com és possible que Bojan no s'hagués atrevit a demanar explicacions al Pep? I, sobretot, com pot entendre's que un entrenador tan experimentat com el Pep, no hagués dialogat més amb ell i l'hagués deixar marxar sense asseure-s'hi tranquil·lament i ni tan sols li hagués ofert paraules de comiat sinceres i efusives? (Els comentaris de Bojan, de sincera admiració pel Pep "entrenador", eren de desencant i desengany envers el Pep "mestre i germà gran". A mi, m'encongiren només de sentir-les.)

Perdoneu. Però, si això va anar així, el parer que tinc sobre l'entrenador més carismàtic i valorat del futbol mundial, se me'n va en orris. Ja que, si bé comprenc la timidesa del "noi de Linyola" per sincerar-se amb ell, no puc entendre la manca de tacte de l'entrenador per a reconduir la situació. A la immaduresa del deixeble, calia contraposar la maduresa de l'home entenimentat, amb prou seny per oferir-li els arguments que avalessin el seu comportament envers en Bojan.
Crec sincerament que el Pep no va tenir prou de mà esquerra
Davant les manifestacions de Bojan, no n'hi prou a dir que el comprèn i que només es tracta d'un "a reveure" i que espera el seu retorn per a dintre de dos anys. I segur que podia haver afegit que ho havia fet pel seu bé, per donar-li l'oportunitat d'enfortir-se, d'esbravar-se, de fer-se valer cada vegada més. Potser, sí.

Però, a mi, sempre em quedarà el dubte de si el comportament del Pep amb en Bojan no és més aviat fruit d'una revenja (no m'agrada la parauleta) pel fet de què aquell "xavalet", potser una mica crescut pel protagonisme que tenia en aquell moment, no va acceptar retornar, a petició de Guardiola, a l'equip base d'on havia estat enlairat. Tinc els meus dubtes, encara que, atès el tarannà  del Pep, no gens desencaminats. A tot això, cal afegir, naturalment, que l'espai reservat a Messi era i és intocable. I, segurament, té tota la raó del món. Malgrat tot, continuo pensant que, encara que Ibrahimovic va qualificar-lo de filòsof i psicòleg, en el cas de Bojan, crec sincerament que el Pep no va tenir prou de mà esquerra. Llàstima. Em dol per a ells dos i per a molts del qui els estimem i valorem, i per a la gran família blaugrana.