L'oratòria sempre ha estat un art, el d'expressar-se en públic. Des del primer moment, però, l'oratòria ha estat també sempre sotmesa a estudi dels que l'escolten, dels que l'analitzen o dels que la pateixen. En l'era actual, els mitjans de comunicació són els portadors de l'oratòria. I molt sovint els que pugen a l'estrat dels protagonistes són esportistes o derivats. Els resultats, tants com perfils, són variats. Sergio Ramos, Magda Oranich, Florentino Pérez o Pep Guardiola en són alguns exemples.
No fa falta caure en la temptació d'esperar un discurs que evoqui un drama esportiu, ni a unes paraules amb més tints de pregària que no pas de tòpics. Perquè si bé és cert que les paraules que fonamenten el discurs esportiu són, molts vegades, recursos verbals ja estructurats, els tòpics, hi ha d'altres ocasions en que els protagonistes no deixen de sorprendre'ns. En aquesta línia, passarà a la història de les riotes públiques el famós "ganaremos por 3 a 0" de Sergio Ramos a la portada del Marca. El defensa del Madrid, en una demostració limitada de seny, prudència i humilitat es va llançar als braços dels seus aficionats donant-los el que volien sentir. El problema és que l'actitud del Madrid no es va correspondre al camp i va passar el que va passar. De fet, les paraules de Ramos no van caure en sac buit perquè, camí dels vestidors al final del partit, un parell de jugadors del Lió es van enganxar amb el defensa del Madrid recriminant-li precisament les seves declaracions.
Si això passava al túnel de vestidors, també hagués pogut passar a l'avantllotja entre el senyor Aulas, president del club francès, i Florentino Pérez. El president del Madrid, hores abans, havia manifestat que "el Real Madrid tiene marcada en su ADN la palabra Europa y ama la Champions por encima de todas las cosas". Amb el ressò litúrgic que sempre tenen les paraules de Florentino, no hi va haver ni un sol mitjà de Madrid que qüestionés la supèrbia del president blanc. Al contrari, tots li van riure les gràcies, com sempre. Ara bé, quan després de l'eliminació a la Lliga de Campions Magda Oranich diu que "no es pot anar de xulo per la vida" referint-se a l'actitud del Madrid, tots els mitjans li salten a sobre, ofesos, i la directiva blaugrana ha d'afanyar-se a demanar disculpes.
El discurs, l'oratòria, té aquestes coses, que fa riure als que s'ho miren des de fora. Ara bé, l'art de la paraula es reconcilia amb l'esport quan parla Pep Guardiola. "El senyor Clos Gómez i el senyor Gallego Galindo menteixen" -referint-se a l'àrbitre i l'assistent que l'havien expulsat la setmana anterior i al que diu l'acta arbitral d'aquell partit-. "Puc entendre la meva expulsió al veure les imatges pels gestos que vaig fer i no estic orgullós d'això. Jo m'equivoco i vaig a la graderia, però ells menteixen. I ho saben. I quan vegi al senyor Clos li diré". Ho va repetir set vegades a la roda de premsa. Guardiola utilitza la paraula i no al revés. s la diferència amb Ramos, Pérez i Oranich.
