Hi ha moltes teories sobre l'origen dels derbis, generalment futbolístics però també aplicables a d'altres esports. Un derbi, d'entrada, és el partit que enfronta dos equips de gran rivalitat i de la mateixa ciutat, tot i que també s'accepta que siguin dos equips de la mateixa regió. I si bé ja fa gairebé 80 anys del primer Barça-Espanyol a la lliga -el 7 d'abril del 1929, amb victòria blaugrana per 1 a 0-, el de Barcelona no és el derbi més antic del món -ja se n'havien jugat molts a Anglaterra-, ni el de màxima rivalitat -per exemple, el supera el Celtic-Rangers-, ni el de més nivell -el de Milà és l'únic que enfronta dos campions d'Europa. Però com tots els derbis, aquest també té la seva pròpia idiosincràsia. I aquest cop és el derbi del Barça líder i l'Espanyol cuer, dels 42 punts de diferència, de la setmaneta que ha regalat Eto'o als aficionats culers, del dinar Maragall-Laporta-Dani... I és que com diu el tòpic futbolístic, un derbi és un derbi....
Però, perquè fer cas del tòpic? Aquesta Tribuna ha fet un tomb per les particularitats dels derbis. Els orígens resen diverses teories. La primera reviu l'enfrontament que des del segle XII divideix en dos equips i per la meitat -els del nord i els del sud- els habitants d'Ashbourne, al districte de Derbyshire. Assegurar que el que disputaven era un partit de futbol és abusar de la complicitat dels lectors. En qualsevol cas, amb una pilota pel mig i dos equips enfrontats en un partit que s'allargava durant dos dies -s'acabava a les 10 de la nit del dimecres de cendra- hi ha arguments sòlids per trobar l'origen del primer derbi. El partit començava a la plaça del poble i durant dos dies l'objectiu era acabar amb la pilota dins la porteria contraria -al Nuns Mill defensada pels del nord i el Gallows Back defensada pels del sud. L'espectacle, terriblement dur i arcaic, encara pot veure's avui en dia. A partir d'aquí, hi ha d'altres teories com la que arrenca amb el "derby match" que enfronta el Liverpool i l'Everton. I és que els estadis dels dos clubs estaven separats per l'Stanley Park, propietat del comte de Derby.
Deixant les teories de banda, l'evolució dels derbis ha desembocat en enfrontaments extremadament particulars. El Barça-Espanyol, tot i els molts episodis viscuts, queda lluny del que es viu cada temporada a Glasgow. Els dos equips de la ciutat, el Celtic i el Rangers, representen molt més que dos equips de futbol. Els seguidors del Celtic, identificats amb els immigrants i la causa irlandesa veuen els seguidors del Rangers, considerats unionistes en la causa britànica, com els rivals per excel·lència. Ara bé, l'Old Firm -així es coneix el derbi de Glasgow- és especial pel caràcter marcadament religiós que el defineix. Donant continuïtat a la causa política, els del Celtic són els catòlics i el del Rangers els protestants. L'actual porter del Celtic, el polonès Artur Boruc s'ha convertit en l'enemic número 1 de l'afició del Rangers des que va saludar-los senyant-se i fent signes clarament identificables amb la fe catòlica. L'última polèmica de Boruc, conegut com "el porter sant" pels seus aficionats, va protagonitzar-la després d'un Old Firm quan va treure's la samarreta per ensenyar la que duia a sota; amb una foto de Joan Pau II i la inscripció "Déu beneeixi el Papa".
Aquest dissabte, un altre Barça-Espanyol. Lluny de la passió dels Boca-River, de la política dels Celtic-Rangers, de la perillositat dels Galatasaray-Fenerbahce, de la història dels Liverpool-Everton, de la transcendència dels Milan-Inter, de la lluita de classes dels Saint Ettienne-Olympique de Lió o del color, música i festa dels Sevilla-Betis. En qualsevol cas, un derbi.
