El Barça de Guardiola ha tornat a la feina. Perquè ell és qui lidera aquest equip. Ho diuen els futbolistes i ho demostra amb les seves declaracions. Sempre les més respectuoses i sempre les més encertades. En la primera roda de premsa de la temporada Guardiola ha parlat del èxits d'Espanya: "sé que l'esport català és boníssim, però és de tots".

Les paraules de Guardiola naturalitzen i despolititzen una situació que ha generat controvèrsia al nostre país. Té raó Guardiola? Sí en el context actual. Els èxits de l'esport i els esportistes catalans són els èxits d'Espanya. Ens agradi o no aquesta és la situació actual. Darrere, però, s'hi amaga l'argument esportiu al qual ens agafem per reivindicar l'oficialitat de les nostres seleccions. Perquè els èxits de la majoria d'equips espanyols no s'entén sense la participació catalana. Som una potència mundial com ho demostra el triplet de victòries en el Gran Premi de motociclisme d'Alemanya -Pedrosa, Elías, Màrquez. O la victòria d'etapa de Joaquim Rodriguez al Tour de França. O l'èxit espanyol al Mundial de futbol. O el que ha d'arribar a finals d'estiu amb el Mundial de bàsquet.

Què s'ha de fer per canviar això? Un cop més, és feina de tots -esportistes, directius, polítics, periodistes...-, tothom té la seva parcel·la de responsabilitat. D'aquí uns dies Catalunya té una altra cita per donar-se a conèixer mundialment amb els Europeus d'Atletisme que es celebren a Barcelona. En aquest cas, serà una organització catalana la que abanderarà l'esport del nostre país. Estaria bé que els símbols espanyols no ofeguin els catalans.