Quants maldecaps, per bo i per dolent, genera ara mateix aquest nom a Can Barça. s de domini públic que les despeses per pagar juagdors i tècnics aplicant la tècnica del fixe més les variables es dispararà aquesta temporada. Si el Barça acaba guanyant la Lliga de Campions, el club pagarà 39 milions d'euros extra, una xifra molt superior a la que el més optimista hagués firmat a l'inici de la temporada. I tot això gràcies a Pep Guardiola, l'home que ha acabat seduïnt tothom amb els seus mètodes. Guardiola contra guardiola. El Barça hi surt guanyant de totes totes, però convenç el sistema de les primes per objectius?
s clar, en un any d'èxits el pressupost es dispararà tot i que, en gran mesura, aquestes despeses es sufraguen amb els ingressos que genera la pròpia trajectòria. Per això s'enténen els ingressos directes -el que es guanya amb cada eliminatòria superada a la Champions, les samarretes venudes, els nous abonats...- i els intangibles -la imatge del club en surt reforçada, la projecció internacional, les propostes que arribaran...- i que, tot plegat, faran créixer l'economia del club a curt i mitjà termini. Amb això n'hi haurà prou? No és per desenterrar fantasmes nuñistes, però la pela és la pela i més en temps de crisis. El Barça ha de permetre l'opció d'arribar a una despesa extra de 39 milions d'euros?
Amb l'eufòria que governa actualment l'entorn culé, probablement són poques les veus que es queixaran d'aquest fet. Les primes a pagar per la Lliga ja estaven contemplades en el pressupost inicial. El premi per la Champions es subvencionarà amb els ingressos que genera la mateixa competició europea. Ara tan sols falta treure els diners per amortitzar el títol de Copa. Aquest sistema de les primes per aconseguir abaratir la fitxa dels jugadors és relativament nou en el món del futbol professional, almenys a la lliga espanyola, i el Barça n'és el principal impulsor. Casualment, ara mateix n'és el principal perjudicat. Però ara que el sistema es gira en contra és un bon moment per comprovar si és qüestionable o no. El filòsof digué: "penso, llavors existeixo". Que tothom -socis principalment- hi reflexioni però difícilment s'alçaran veus en contra. Un nou èxit del Barça contemporani?
