La junta directiva de Sandro Rosell gaudeix de la gràcia dels primers 100 dies de mandat. Si bé és cert que, a més, viu amb la complicitat exagerada d'alguns mitjans que es troben còmodes fent-li el joc cada dia. Fins ara però, el treball de l'equip encapçalat per Rosell es pot mesurar en alguns gestos.

I l'últim, sens dubte, juga al seu favor. s la invitació a Joan Laporta perquè assisteixi al Gamper i sigui present d'aquesta manera a l'entrega del trofeu de l'última lliga. Sembla que la relació entre els dos últims presidents del Barça millora. Almenys les aparences són molt millor. També en els últims dies s'ha conegut la reunió, poc fructífera, entre Rosell i Cruyff. I tot això juga en favor del club. Si els socis poguessin votar, segur que prefereixen aquesta tendència que no pas la dels primers dies de l'era Rosell -denúncia a Laporta, conflicte amb la presidència d'honor de Cruyff...-. El gestos de la junta actual prenen una direcció que calma les aigües de l'entorn i contrasten amb la contundència de l'actitud dels primers dies.

Però amb això no n'hi ha prou. La parcel·la esportiva comença a cremar a les mans de Rosell i Bartomeu. Han marxat Touré i Txigrinski, Cesc no ha vingut i Ibrahimovic segueix al club. Tot al contrari del que desitjava Guardiola, el pare de l'equip. A la junta frisen per protagonitzar una fotografia amb un nou fitxatge, destensar la relació amb els tècnics i reforçar un equip numèricament molt just. Perquè, parlant de gestos, el de Guardiola amb Ibrahimovic és prou clar. Aquí no calen paraules i, de fet, no n'hi ha perquè l'entrenador s'ha negat sempre a comentar la situació del jugador suec. Però atenció que entren els italians a negociar. I aquí serveixen els tòpics. Galliani apareix a l'escena. I ell, de fotografies, n'ha protagonitzat moltes.