El primer que caldria preguntar-se és perquè se li ha donat tanta publicitat. Convé una pregunta: És notícia que el president del Barça vagi a ser entrevistat? No. La notícia serà el que digui el president en l'entrevista, no l'acord per ser entrevistat. En qualsevol cas, seria notícia si les condicions fossin extraordinàries. Si, per posar un exemple, el president del Barça anés a ser entrevistat en calça curta, remullant-se amb una ampolla de xampany al Luz de Gas. Això si que seria notícia.

Algú podrà dir, i amb raó, que Al-Jazeera és el mitjà de comunicació més potent del món àrab. I que aquest fet converteix el diàleg en un esdeveniment. L'escenari, el mitjà, té la suficient entitat, per si sol, per convertir la futura entrevista en notícia. I és veritat. Però no convé perdre de vista el context.

El món periodístic, que no empresarial, no es pot quedar en la superfície. Cal anar fins al fons, per díficil, costós i incòmode que sigui. El periodista ha d'indagar, preguntar, incomodar. I en el cas d'aquesta entrevista, també. Per a tots és sabut que Sandro Rosell ha estat ( o és ) un important home de negocis a Qatar. I que, fruit d'aquests negocis, n'ha sortit un bon contracte de patrocini per al Barça. I per Qatar. Perquè l'entrevista del president per Al-Jazeera és una potenciació de la marca Barça al món, d'acord, però també és publicitat de la marca Qatar. I els mitjans d'aquí s'ho han empassat. Durant la prèvia, convertint en notícia el que no és. Durant l'entrevista, emetent-la en directe com si fos un fet excepcional. Queda per veure com serà tractat el post.