Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 8 de de novembre del 2011 | 17:17
Entrevista
David Bassa
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils

"Un periodista ha d'arribar a la feina ben pagat, ben menjat i ben follat"

Coincidint amb el desè aniversari del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa es mostra més convençut que mai dels valors inicials del projecte.

Entrevistem a David Bassa

En un context de pressions, censura i precarietat reivindica la necessitat de tenir periodistes crítics, rigorosos i independents. Amb ell parlem de la relació entre periodistes i classe política, dels mitjans públics i de l'independentisme català.

Com heu rebut l'anunci de privatitzacions de les televisions autonòmiques per part del PP?

La situació en els mitjans de comunicació és dramàtica en general i en el sector de la televisió ha començat una campanya en contra de les emissores públiques. De fet fa uns mesos un informe de la UTECA (agrupa les televisions comercials)  proposava que les televisions autonòmiques s'unissin en una de sola en espanyol, evidentment, i sense publicitat. Per tant la televisió privada vol créixer i ocupar tot el mercat. Ara mateix hi ha dos grans grups competint: Mediaset (Telecinco i Cuatro) i Antena 3 (amb La Sexta inclosa). Tota la resta els molesta, ja han aconseguit que TVE no tingui publicitat -ja veurem ara quins pressupostos aproven- i ara van a per les autonòmiques.
Dins de TV3 hi ha molta consciència de la importància del mitjà
El PP entra en aquesta guerra per la part més política perquè moltes televisions han nascut per una raó més política que no pas de servei públic, igual que passa amb les autonomies mateixes, en que a banda dels Països Catalans, Euskal Herria i Galícia la resta són autonomies forçades. S'han creat estructures copiant el model català però sense capacitat ni voluntat de competir amb les televisions líders. TV3 és l'única televisió autonòmica que és líder en el seu territori, és la més forta de totes però es veu immersa en l'onada de privatitzacions a que estan sotmeses totes les altres cadenes.

Fins a quin punt hi ha tensió preveient que hi haurà menys pressupost?

Jo no diria que hi ha tensió però sí molta preocupació i consciència del moment que estem vivint. Els treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hem decidit per voluntat pròpia en referèndum baixar-nos el sou, així com també s'estan retallant les hores extres, plusos... Alhora tampoc s'han substituït diverses prejubilacions. Cal tenir en compte que en aquests moments es tiren endavant 5 canals (TV3, 33, 324, 3xl, E3) amb 200 persones menys que quan només en fèiem 2 i amb menys pressupost. Ara bé, penso que dins de TV3 hi ha molta consciència de la importància del mitjà i tots aquests esforços es fan de forma molt convençuda, no crec que passés el mateix en una empresa privada. Nosaltres, el 'més amb menys' el complim amb escreix.

Pel que fa a aspectes més de continguts i línia editorial també hi ha preocupació?
Amb menys pressupost vol dir que s'hauran de retocar o retirar alguns continguts. Està clar que tot té un límit i que Champions, Fórmula 1, etc. no es podria seguir tirant endavant si les retallades anessin a més. Però pel que fa al català no. PP i Ciutadans no governen Catalunya i en aquest sentit confiem amb les institucions del país. Mai s'ha qüestionat el model lingüístic de la televisió des dels partits de govern. Si això passés crec que hi hauria un conflicte tan dins com fora de TV3 perquè la gent no vol això. De televisions en espanyol ja n'hi han moltes i per tant si TV3 deixés de ser un element de normalització de la llengua no només ens enfadaríem els treballadors sinó molta gent.
Els blocs són la punta de l'iceberg, però el control informatiu és molt més gran
Coincidint amb la campanya electoral, no es planteja fer alguna cosa diferent per protestar contra la imposició de blocs electorals, a part de no signar informacions?
És el debat de cada eleccions, estem en un bucle. Sempre hi han diverses idees però sempre s'arriba a la conclusió que el marge per transmetre la queixa sense afectar a la qualitat de la informació que rep el ciutadà és molt petit. Tot i això els blocs segueixen sent un problema que hauria de desaparèixer, és una cosa arcaica. En realitat està estudiat que les campanyes electorals només modifiquen el 4% del vot de l'electorat, per tant s'haurien de replantejar les coses tenint en compte el desplegament i la despesa que suposen. Els blocs són la punta de l'iceberg, però el control informatiu és molt més gran. Hi ha senyal realitzat dels mítings -no són imatges periodístiques, sinó enviades pels propis partits-, rodes de premsa sense possibilitat de fer preguntes,... Tota una inèrcia que encorseta la informació. I he de dir que molts companys de professió que treballen pels partits col·laboren amb tot això (no deixen preguntar, amenaçant si ho fas...). Conseqüentment en aquests dies més que mai la informació política està en fals. Si no podem preguntar, gabar i tenim minutatges; què fem els periodistes?

I si no anéssiu a les rodes de premsa on no es pot preguntar...
Això s'ha fet alguna vegada però sempre hi ha algun company periodista que diu que marxa i després acaba tornant. Llavors aquest té una informació que els altres no i els caps, evidentment, no ho veuen bé. És una mica complicat actuar conjuntament en aquesta professió perquè la competitivitat és molt alta, les pressions són molt altes, la precarietat és forta... hi ha molts elements que van en contra de l'ofici. Estem en una època de tancaments, ERO's... i els periodistes no poden estar per fer heroïcitats.
Segons Ramon Barnils el periodisme ha de ser crític, rigorós i independent
No creus que hi ha un excés de contingut polític? Declaracions i contradeclaracions que acaben per fer no real la informació?
Sí, hem de reconèixer que els periodistes en som còmplices. No en som els instigadors però sí que formem part d'aquest peix que es mossega la cua. Quan un polític no té arguments de pes opta per fer un estirabot, que genera una reacció i s'entra en una cadena de la que n'és difícil sortir. L'ideal seria que no es generessin aquest tipus de reaccions i que nosaltres no hi caiguéssim, però el parany és molt fàcil. Un bon titular, una bona frase, una desqualificació, tempta molt.

Què queda de la idea de Països Catalans en el panorama comunicatiu català?

Segons com es miri pot semblar que estem pitjor que mai però en realitat mai hem estat bé ni cohesionats. Canal 9 sempre ha costat molt, el PP té una idea molt clara del que vol -talla les emissions de TV3 en una època en que és absurd-. Si IB3 i Canal 9 fessin fallida, qui sap si la demanda de televisió en llengua pròpia faria replantejar el tema de les emissions de TV3 fora del Principat.

Quin és el llegat més important que ens deixa en Ramon Barnils?

La seva era una personalitat molt forta i el llegat molt gran, però ho centraria en tres pilars. Segons Ramon Barnils el periodisme ha de ser crític, rigorós i independent. Són tres eixos bàsics irrenunciables i tenen més vigència que mai. En Ramon sempre deia que 'un periodista ha d'arribar a la feina ben menjat, ben pagat i ben follat', ell parlava així. Era la seva manera de dir que una manera perquè el periodista pugui ser crític, rigorós i independent és que estigui tranquil, no collat i ben servit en tots els sentits. I sembla que, des d'aquest punt de vista, els periodistes estan més mal servits que mai i per tant es fa més vigent el seu llegat. S'ha de ser crític amb el poder, però rigorós amb tot ben documentat i contextualitzat i independent, criticant a tothom per igual sense prendre partit. Sempre hi han hagut pressions però ara potser afecten més i també hi ha molta autocensura. És el més greu, com que saps que et diran alguna cosa, tu mateix et censures. A més, cada cop els mitjans estan més polititzats. Sobretot a Espanya s'ha optat més per l'opinió que per la informació.
En els anys 70 i 80 l'independentisme català va fer molt seguidisme del basc i ara sembla que s'han girat les tornes
Com ha estat el recorregut del Grup Barnils en aquests deu anys?
El grup va néixer fa deu anys, quan en Ramon va morir. Els periodistes que el coneixíem i més ens trobàvem amb ell vam decidir crear l'entitat i posar-li el nom en honor seu. Al principi funcionàvem més aviat com a lobby de periodistes amb una sensibilitat nacional i periodística. També ens servia per passar-nos informacions, contactes... Però vam anar creixent. Dels 20 inicials vam passar al centenar de periodistes que som ara. Tenim gent en gairebé tots els tipus de mitjans, tant de ràdio, premsa, televisions, productores, mitjans digitals, gabinets de premsa... Entenc que en un context de recessió de la professió el fet que estiguem en creixement vol dir que hi ha una certa necessitat que hi hagi un grup que vetlli pels interessos de la professió.

Quins són els reptes d'ara en endavant?

En primer lloc, seguirem posicionant-nos públicament sempre que observem atacs o disfuncions dins la professió. A més, volem seguir endavant amb el portal Media.cat i tot el que suposa dur a terme aquest observatori crític dels mitjans de comunicació. Ara per ara, comptem amb una mitja de 13.000 visites cada mes, gran nombre de descàrregues, present a les xarxes socials... Cada dia es publica una notícia o un reportatge i n'estem molt satisfets. D'altra banda tenim intenció de fer el segon anuari dels silencis mediàtics. Aquest document es basa en projecte nordamericà que es diu Project Censured. Es tracta de recopilar notícies que no van sortir enlloc tot i que podrien haver estat portada. L'any passat en vam arribar a tenir més de 100 i en vam acabar escollint 12.
Per últim, també estem intentant que a través de la universitat joves estudiants puguin participar tant en el web com amb l'anuari. Ens agradaria poder fer una càtedra però no hi ha pressupost. Ara bé, amb aquesta forma de col·laboració amb la universitat podrem transmetre a joves que debuten en la professió els valors d'en Ramon Barnils, fet que ens estimula molt. També volem créixer geogràficament. Tenim periodistes a les Balears i al País Valencià interessats però s'ha d'anar madurant la idea.
En el canvi estratègic històric que pren l'esquerra abertzale el 2004 hi ha pesat molt més del que ens pensem l'independentisme català
Com a expert en l'independentisme català què creus que cal aprendre del moviment independentista basc? O potser ha de ser a l'inrevés?
Crec que en els anys 70 i 80 l'independentisme català va fer molt seguidisme del basc i ara sembla que s'han girat les tornes. En el canvi estratègic històric que pren l'esquerra abertzale el 2004 hi ha pesat molt més del que ens pensem l'independentisme català, i concretament algunes experiències com el procés de consultes. Han vist que la força de la democràcia pot ser molt forta i més en un context en que ells estaven estancats en la violència. El seu referent era l'irlandès, però no acabaven de trobar prou convenciment pel fi de la lluita armada. No vull dir que sigui mèrit dels catalans però sí que ha passat al contrari dels 80. Ningú s'ha fixat en ells a l'hora d'enfocar debats o prendre decisions però ells sí que han mirat cap aquí.

Quin futur augures a tot l'amalgama de partits independentistes?
Si ens regim a la documentació, ERC és un partit amb 80 anys d'història i amb aquest temps ningú ha patit tantes escissions. No obstant, cap d'aquestes escissions ha acabat quallant. Mai. Ni l'escissió de la direcció de Colom i Rahola. La història és aquesta. De fet Reagrupament ja està tornant. Què passarà amb Solidaritat fa de mal dir.
La CUP, per la seva part, té un espai en l'àmbit municipal. Seria la demostració de la crisi del sistema polític, potser són qui s'acosta més al que reclamen els indignats. Molts analistes han quedat sorpresos perquè no es basen en grans noms ni grans campanyes sinó en la política real, propera. Ha demostrat que la política de base té sentit. Però més enllà d'aquí, que això pugui arribar al Parlament sense perdre aquest esperit és una incògnita. Malauradament el parlamentarisme no té massa a veure amb la política de base. També és veritat que fa uns anys tothom estava convençut que el Parlament només donava per cinc forces.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Notícia · Comunicació
El nou director de Tv3 afirma "Jo vinc aquí a arriscar"
Notícia · Cultura i mitjans de comunicació
Vicent Sanchis substituirà Jaume Peral al capdavant de TV3
Recull de premsa · Cultura i mitjans de comunicació
Condeminas: "TV3 es pot esperar any més?"
Notícia · Cultura i mitjans de comunicació
El CAC demana augmentar en 137 milions anuals el pressupost de la CCMA
Opinió · Cultura i mitjans de comunicació
Siguem seriosos i reforcem TV3
Notícia · Comunicació
L'entrevista de Buenafuente a Puigdemont a TV3 va ser seguida per 554.000 persones
Crònica · Col·lectiu Columna Macià-Companys
Miserable TV3?
Notícia · Cultura i mitjans de comunicació
Brauli Duart renuncia temporalment a la presidència de la CCMA
Notícia · Cultura i mitjans de comunicació
"TV3 és un instrument poderós i té molta influència en la societat catalana: és una autèntica estructura d'estat"
Notícia · Cultura i mitjans de comunicació
Joan B. Culla para els peus a un telepredicador
Indica publicitat