ETA ha suspès oficialment l’alto el foc. Ja feia mesos –abans de l’atemptat de Barajas- que Zapatero havia deixat en via morta el procés de pau. La seva negativa a impulsar la mesa de partits, a fer política, tancava la possibilitat a qualsevol avenç. Des del començament el líder del PSOE buscava acabar amb la violència sense oferir res a canvi. Mal negoci per a tothom. En una ocasió va arribar a dir que “la pau no ha de tenir un preu polític, però la política ha d’ajudar-nos a aconseguir la pau.” El problema és que no ha fet política.
Ara diu que “el procés va encallar quan ETA va voler dialogar de política.” És una veritat a mitges. L’escull va sorgir quan ETA es va adonar que Zapatero prioritzava la mesa del desarmament i, en canvi, ajornava fins a l’exasperació la mesa política amb els partits. És a dir, el president espanyol evitava abordar la resolució del conflicte basc. De la trilogia que va forjar durant la treva per definir el procés de pau, el repetit “llarg, dur i difícil”, ha passat a l’actual de “fermesa, unitat i intel·ligència”. De l’immobilisme a la involució. Si durant catorze mesos ha presumit d’haver fet menys que el PP en temps de la treva de Lizarra, a hores d’ara recula més encara i, sense immutar-se, resta importància al diàleg secret que en els últims anys ha mantingut amb l’esquerra abertzale, envia a la presó a Iñaki de Juana Chaos i no posa cap obstacle perquè la fiscalia –controlada directament pel govern que presideix- sol·liciti l’ingrés a presó d’Arnaldo Otegi durant la vista celebrada en el Tribunal Suprem per confirmar una condemna contra el dirigent independentista per enaltiment del terrorisme.
Una vegada més queda demostrat que els poders de l’Estat espanyol només són sensibles a determinades conjuntures polítiques, a les negatives i no pas a les positives. Amb l’alto el foc vigent han estat comptats els gestos públics adoptats per la justícia i el govern socialista a favor del procés. El 22 de març de 2006 ETA anunciava la treva i Zapatero va trigar dos mesos a moure’s. El passat 5 de juny ETA decreta la fi de l’alto el foc i Euskadi ha viscut 72 hores de ràpides decisions: Otegi i de Juana a la presó i tres suposats membres d’ETA detinguts a França. A més, el portaveu abertzale ha estat condemnat gràcies a una de les moltes causes obertes temps enrere i que, pel bé del procés i per facilitar les converses, podrien haver estat desactivades pel PSOE amb bona voluntat.
En la nova etapa que encetem, Zapatero pretén guanyar les pròximes eleccions espanyoles al PP tancant a un històric militant d’ETA i a un referent per a l’independentisme basc. Segons afirmava el mateix Zapatero no fa pas gaire,“Otegi és un home de pau”. Ara Otegi ja no és un home lliure, és un presoner de Zapatero. Que un dels principals artífexs i protagonistes del procés de pau acabi a la presó significa que el procés també comparteix reixes amb el portaveu de Batasuna. Estan tancats tots dos. Arnaldo Otegi no quedarà en llibertat fins l’agost de l’any que ve. Sortirà al carrer cinc mesos després que s’hagin celebrat les eleccions espanyoles, previstes pel març de 2008. Així doncs, el principal actiu de l’esquerra abertzale estarà quinze mesos fora de joc i durant set anys no podrà ocupar cap càrrec públic perquè la sentència l’inhabilita.
En tota aquesta greu situació es produeix una paradoxa: Zapatero té captiu a Otegi i alhora el futur polític del dirigent del PSOE està en mans d’ETA.
Un atemptat de l’organització basca “selectiu” i col·locat en el temps “estratègicament” per l’organització basca podria impedir el retorn de Zapatero a La Moncloa i donar la victòria als populars. Lluny estem de l’escenari previst per aquestes dates. El guió desitjat plantejava els comicis locals i forals del passat 27 de maig com l’aval de la majoria dels ciutadans de l’Estat al procés de pau. Una immillorable rampa de llançament perquè el PSOE aprofités l'embranzida per imposar-se a Rajoy en la gran batalla electoral del 2008. La realitat és que no hi ha procés, Otegi està tancat a la presó de Martutene, ETA pot atemptar en qualsevol moment, el PP ha guanyat –per poc marge- les locals i Zapatero descobreix en carn pròpia el significat d’una frase que li agrada pronunciar de tant en tant: “algunes vegades es recull allò que es sembra.”