Aquesta setmana ha estat, a Madrid, la de l’enterrament del procés de pau que, de forma discreta, Zapatero va obrir extraoficialment en arribar a la Moncloa i oficialment el passat mes de juny quan va anunciar que començarien els contactes amb l’organització armada ETA. Zapatero i Rubalcaba, Rubalcaba i Zapatero, han intentat fer amb el procés de pau a Euskadi el mateix que van fer amb l’Estatut: com si d’uns vulgars taürs es tractés han usat l’estratègia del pal i la pastanaga per dur l’altra part al seu terreny i evitar que pugui fer marxa enrera per, així, acabar imposant les seves tesis.
El cap de l’executiu central, que preocupa als seus potencials aliats i al seu propi partit per la seva poca alçada de mires i tendència a la improvisació i la frivolitat, no tenia pla. Només un objectiu clar: que ETA deixés les armes sense obrir la porta a cap mena de concessió política ja no al grup armat sinó tampoc a l’esquerra abertzale. És a dir, no volia donar peu a que, si així ho volia una majoria, els bascos poguessin autodeterminar-se o els navarressos unir-s’hi. Només estava disposats a concedir, a canvi de la desaparició d’ETA, concessions per als presos.
La tàctica de la Moncloa passava per guanyar temps i trair si calia a alguns dels interlocutors per aconseguir acords amb altres faccions. El mateix que va fer, amb un bon resultat aparent però sense resoldre l’encaix català a Espanya, amb l’Estatut l’any 2006. Amb ETA la idea era fer un procés llarg, d’anys d’estira i arronsa, silencis i sobreentesos, en que cada cop se li fes més costa amunt als seus militants i al seu entorn tornar a la lluita armada.
Els dirigents d’ETA, pel que sembla poc conscients del difícil és, en l’era del terrorisme islàmic, aconseguir els seus objectius amb les armes enfrontant-se a un estat potent i amb importants aliats i mitjans, ha optat per tornar a la lluita armada abans que la seva ‘tropa’ es rovelli i quedar-se sense marxa enrera. És evident que els ha entrat por després de constatar que les bones paraules de Zapatero són només això, bones paraules.
Zapatero està però acorralat i el cop de porta d’ETA li ha arribat en el pitjor moment a nivell electoral. És en mans d’ETA i del PP. Del PP perquè si Rajoy és capaç de presentar una alternativa més creïble, centrada i amb la complicitat de forces com CiU i el PNB té moltes possibilitats de guanyar. Més després del resultat del 14-M. I en mans d’ETA perquè en funció de com d’impactants i sanguinaris siguin els atemptats d’aquí a les generals la seva imatge patirà molt o poc desgast.
El somriure i al tarannà de Zapatero, que tant va il·lusionar a Catalunya després del mandat absolutista de José María Aznar, sembla que ha estat simple façana.
