L’empresonament d’Arnaldo Otegi el passat 8 de juny i, des de llavors, la reducció progressiva de les aparicions públiques dels dirigents de la il.legalitzada Batasuna, poden donar una falsa impressió sobre l’estat actual de l’independentisme basc. Malgrat l’absència d’Otegi i de la poca presència mediàtica de l’esquerra abertzale, aquest sector polític continua actiu i, gràcies als resultats electorals dels comicis del 27 de maig, ha guanyat part del poder municipal que va perdre arran la il.legalització impulsada pel PP i el PSOE.
Els 187 mil vots aconseguits per Acció Nacionalista Basca a Euskadi i Navarra han obert les portes de molts ajuntaments, un suport popular que s'ha traduït en alcaldies, regidors i en diners per a les malmeses arques independentistes. Sobre el terreny, doncs, l'esquerra abertzale és avui més forta que quatre anys enrere, ha superat parcialment la Llei de Partits i torna a gestionar municipis importants del país.
Amb aquesta situació política favorable, Batasuna pretén mantenir la iniciativa i no es vol quedar de braços creuats. El procés de pau està trencat, les eleccions espanyoles s'han de celebrar d'aquí a vuit mesos i els independentistes volen aprofitar aquest impàs per reforçar encara més les seves posicions i cohesionar les files. Dirigents de Batasuna portaran arreu d'Euskal Herria la seva proposta per resoldre el conflicte, una Euskadi i Navarra fusionades en una sola comunitat autònoma amb el dret d'autodeterminació reconegut, perquè arribi a tots els sectors socials. Tenen previst recórrer tots els pobles per fer pedagogia amb l'objectiu de "crear una marea humana perquè PSOE i PNB es moguin", com apunta Joseba Permach.
A l'espera de desencadenar aquesta ofensiva política, des de la presó Arnaldo Otegi -entrevistat el passat 29 de juliol al diari Gara- insistia que "en moments com els actuals, s'ha de mantenir l'aposta pel diàleg la prudència i també per la mobilització popular" i afegia que, malgrat tot, cal "seguir mantenint obertes les vies de comunicació" amb el PSOE i amb la resta de partits per, tant bon punt sigui possible, reactivar el procés de pau.
Segons el portaveu abertzale "aquests anys de treball intens ens han permès avançar. Avui es pot afirmar sense córrer el risc d'equivocar-se que el ‘procés' no té alternativa. L'aposta per la vía de la repressió i de l'enfrontament és una estratègia inútil, un fet que està més que demostrat, i si a això se li afegeix algún intent de reeditar un nou frau polític amb un plantejament de reformes estatutàries, només servirà per allargar una situació de conflicte. Sols un acord polític que retorni i instal.li en Euskal Herria un marc democràtic pot resoldre aquest conflicte".
El full de ruta de l'esquerra abertzale, doncs, continua apuntant cap els seus objectius tradicionals: reunificació nacional i independència, però amb un bany de pragmatisme i de flexibilitat en les formes que passa per l'estació intermitja i transitòria d'una gran comunitat autónoma basco-navarresa amb el dret d'autodeterminació reconegut i recullit en el marc constitucional espanyol. Qualsevol intent negociador futur haurà de tenir en compte aquesta proposta si es vol garantir l'èxit d'un nou procés de pau.