El PNB continua sent el partit més votat de la Comunitat Autònoma Basca, però perd gas i molt. Respecte a les eleccions municipals del 2003 se li esvaeixen més de cent mil vots, recula a Àlaba i també a Guipúscoa en benefici del PSE, que esdevè per primera vegada la força més votada en aquest territori. El retrocés penebista té diverses causes. L’aposta de Josu Jon Imaz per “captivar Espanya” no agrada a les bases. Els enfrontaments interns, precisament per aquest allunyament de les posicions sobiranistes dels útims anys, els recents casos de corrupció que han esquitxat a la formació i el fet que Eusko Alkartasuna s’hagi presentat en solitari, expliquen la progressiva pèrdua de suport. El PNB, coaligat amb EA, va tocar sostre electoral en les autonòmiques de 2001, amb 604 mil vots amb un discurs marcadament nacionalista en contra del candidat del PP, Mayor Oreja. Les urnes demostren que a més perfil abertzale, més vots. I des que Imaz el lidera, el PNB ha desdibuixat el seu perfil abertzale. Una mostra d’això ens la dona Iñaki Azkuna, reescollit alcalde de Bilbao, qui està convençut que “el ciutadà està més preocupat per les voreres que no pas per les banderes”.

Un altre Iñaki, en aquest cas Anasagasti, també es rendeix a l’evidència i no dubta en qüalificar la nit del 27 de maig com la pitjor dels últims trenta anys, comparant-la amb la nit de juny de 1987, quan el partit es va escindir. El senador reconeix que “hem de recarregar les piles, que estan una mica baixes i confuses.” L’altra cara de la moneda és Acció Nacionalista Basca. Els resultats de l’esquerra abertzale són un èxit tenint en compte que gairebé 400 llistes independentistes van ser anul.lades per la justícia espanyola. ANB s’ha hagut de presentar a les eleccions amb una mà lligada a l’esquena i renquejant, en una clara situació de desigualtat i, malgrat això, ha tornat amb força tant a Euskadi com a Navarra. Els socialistes també han aconseguit uns molt bons resultats. Creixen com mai i ja pensen en un canvi de cicle polític a Euskadi. El PSE té la mirada posada en les autonòmiques de 2009 i aspira a desbancar al PNB del Palau d’Ajuria Enea. Els bascos han agraït als socialistes l’aposta en favor del procés de pau, tot i que l’immobilisme de Zapatero ha provocat el seu bloqueig. Per contra els populars constaten que la campanya contra el procés de pau els ha donat vots a Espanya però no a Euskadi, on han patit significatives davallades. Malgrat aquest càstig, el PP basc no pensa modular el seu discurs.

Navarra és un cas a part. Nafarroa Bai (integrada per Aralar, EA, PNB i Batzarre) és la segona força política de la comunitat pel darrere de la dreta d’UPN i superant als socialistes. La coalició nacionalista ha sacsejat el panorama polític navarrés, però convè destacar que té vots “prestats” de l’esquerra abertzale, ja que la candidatura d’ANB al parlament foral va ser una de les anul.lades. De manera conjuntural, doncs, i amb l’objectiu de fer fora del govern a la dreta de Miguel Sanz, milers de navarresos han votat ANB en el seu municipi i han dipositat la papareta de Nafarroa Bai en l’urna destinada al parlament autonòmic. UPN ha perdut la majoria absoluta i ara Zapatero ha de decidir què fer. Té dues possibilitats: pactar amb Nafarroa Bai, disposada a cedir la presidència als socialistes, o bé permetre que els regionalistes de Sanz continuin governant, ara en minoría. Si pacta amb els abertzales, el PP l’acusarà d’entregar Navarra a ETA i obrirà un altre front de desgast per al PSOE a nou mesos de les eleccions espanyoles. Si no pacta, sacrifica el socialisme navarrés a l’espera dels resultats que li deparin les urnes el pròxim any en el duel amb Rajoy. En ambdós casos té un problema afegit. Què ofereix Zapatero perquè el procès de pau, cada vegada més prim, no mori d’inanició? Desbancar UPN l’injectaria vitamines, però serien insuficients per arribar a la cita electoral del mes de març amb un mínim de garanties que ETA i l’esquerra abertzale continuaran tenint paciencia. Cal alguna cosa més. Zapatero ja sap quines conseqüències té presumir d’haver fet menys durant l’alto el foc de 2006 que el PP durant la treva de 1998: la formació de Rajoy, Acebes i Zaplana ha superat en 155 mil vots al PSOE. Una pèssima notícia per als defensors d’una sortida dialogada al conflicte basc.