Per primera vegada el Tribunal d'Estrasburg avala una decisió contra l'esquerra abertzale sense la unanimitat dels seus membres. La instancia judicial que vetlla pels drets humans a Europa ha tornat a donar la raó a Espanya en la seva croada contra la il·legalitzada Batasuna. En aquesta ocasió ha dictaminat que l'anul·lació de 133 candidatures d'Acció Nacionalista Basca el maig de 2007 no va vulnerar cap dret i que el Suprem i el Constitucional espanyols van actuar correctament. La sentència determina que la il·legalització de Batasuna hauria quedat sense efecte en cas que les 133 llistes d'ANB s'haguessin pogut presentar a les eleccions forals i municipals de tres anys enrere. Però a diferència de la unanimitat mostrada l'any passat sobre les il·legalitzacions d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna, ara dues magistrades d'un tribunal format per set jutges discrepen de la resolució i entenen que l'Estat espanyol sí que va vulnerar drets bàsics actuant contra ANB.
Els comicis locals i forals de maig de 2007 es van celebrar en un context polític molt especial. Delegacions del govern espanyol i del PSOE acabaven de mantenir un seguit de reunions secretes a Ginebra amb delegacions d'ETA i Batasuna per intentar salvar el procés de pau iniciat el març de 2006. Les converses fracassaren. Com a càstig, Zapatero va reactivar la repressió sobre l'esquerra abertzale. El primer objectiu va ser eliminar el nou partit legal que els independentistes havien presentat amb el nom d'Abertzale Sozialisten Batasuna.
Barrada aquesta via, l'esquerra abertzale va passar al Pla B: Acció Nacionalista Basca. Aquest partit històric va presentar 380 llistes a Euskadi i Navarra i la Fiscalia General de l'Estat en va sol·licitar l'anul·lació de 133. Els tribunals Suprem i Constitucional van fer la resta. Finalment, de la crema de la Llei de Partits es van salvar les 247 candidatures restants. Malgrat l'amputació soferta, ANB va sumar gairebé 190 mil vots que es van traduir en 430 regidors i alcaldes. Es va convertir en la segona força municipal d'Euskadi. Que la justícia espanyola no va fer les coses bé ho constata un comentari públic del Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido: "s possible que ens haguem passat, però ha colat". I sí, va colar. Molts pobles d'Euskal Herria no van tenir l'opció de votar ANB. Tres anys més tard, a Europa la purga electoral patida per Acció Nacionalista Basca ha colat a mitges. Dos vots discrepants a Estrasburg demostren que l'estratègia espanyola contra l'independentisme basc comença a ser qüestionada en els organismes europeus. s una victòria pírrica d'Espanya que Zapatero, Rubalcaba i Conde-Pumpido aprofitaran com a coartada per autoenganyar-se. En tot cas, les paraules pronunciades en calent són les que valen i el Fiscal General de l'Estat va ser molt explícit i molt càndid el maig de 2007: "Amb ANB ens hem passat".
