Quan saltava al ruedo vestit de luces es feia dir "El Morenito del Alto". La festa major del seu poble -Zornotza, Biscaia, on havia nascut el 1936- sempre incloïa corrida de braus, proves de bous i una novillada. Fora de la plaça els veïns el coneixien com "el hijo de Juanita Gerrikabeitia", precisament el títol que acabaria posant a les seves memòries. En elles recorda els anys joves i explica una de les seves nombroses incursions taurines:
"No quería ni mirar su salida y me tapaba la cara con el capote. Fue el Sevillano Azpitarte, uno de los peones de confianza, el que me dijo: Maestro, le toca a usted'. Salí a la plaza con el capote preparado y lo cité desde lejos. Recuerdo que escarbaba el suelo. Se arrancó hacia a mí a la velocidad de un tren. Cada vez me parecía más grande. Logré algunos pases bastante buenos, hasta que el animal hizo un extraño y me metió un buen revolcón".
Aquest torero poc destre es deia Jon Idígoras i amb el temps es convertí en el portaveu de la Mesa Nacional d'Herri Bastasuna. El rostre de l'independentisme basc a la dècada dels anys 80, la personificació del mal per a molts espanyols, era un amant de l'anomenada "Fiesta Nacional" i arribà a fundar un club taurí a Zornotza. L'anècdota serveix per demostrar que el món del toro té un fort arrelament social a Euskal Herria i que va més enllà de les ideologies polítiques.
La festa per excel·lència dels set territoris bascos és San Fermín. Els encierros de Pamplona, que van captivar a Hemingway el segle passat i que cada any atrauen a milers de visitants d'arreu del món, no tindrien cap sentit sense la participació dels braus. El web de promoció turística del govern basc llueix amb orgull aquesta informació per als visitants: "La fiesta de los toros cuenta con una larga tradición en el País Vasco. Las tres capitales disponen de plazas que gozan de una temporada de alto nivel. Los toreros más renombrados acuden a los fosos vascos especialmente durante las fiestas de las tres capitales, que se celebran durante el mes de agosto. Los incondicionales a la fiesta taurina encontrarán en Euskadi a un público exigente, menos folclórico que otras localidades y excesivamente severo con los diestros."
A més de les places de Bilbao, Pamplona, Vitòria, Baiona i Sant Sebastià, cal afegir-hi també les d'Azpeitia, Bergara, Eibar i Tolosa. Paradoxalment, Guipúscoa, el territori amb més independentistes és també, de totes les províncies basques, el que acull més instal·lacions taurines. La Junta Administrativa de la plaça bilbaïna "Vista Alegre" està presidida per l'alcalde de la ciutat, el penebista Iñaki Azkuna. En la seva companyia, el senador abertzale Iñaki Anasagasti ha passat, en alguna ocasió, una tarda als toros. "He de decir -assegura Anasagasti- que no soy taurino, ni antitaurino y que he superado la fase de pensar que lo de los toros es algo típicamente español. Me he ilustrado un poco sobre el tema y corridas en Euzkadi, ha habido desde siempre y aunque los matadores no llevaban esos barrocos trajes de luces sino el dril de los "casheros", aquí siempre han gustado las corridas como espectáculo".
Per tot plegat, el PP no pateix per una eventual prohibició de les corrides al País Basc. Alfonso Alonso, dirigent d'aquesta formació, està convençut que el debat sorgit a Catalunya no arribarà a la cambra de Vitòria i proclama sense embuts que "los toros los inventamos los vascos". Vol dir que les corrides són genuïnament basques, que van sorgir a Euskal Herria i després, com suggereixen alguns historiadors, es van estendre a la resta de la Península. Pel que fa a la prohibició catalana, Alonso reconeix que "nosotros estamos escarmentados de recortar libertades y de introducir factores de intolerancia. El camino no es reglamentarnos tanto la vida". Reflexió que no deixa de ser un sarcasme venint d'un responsable del PP, partit que ha impulsat la il·legalització de l'esquerra abertzale i ha propiciat la retallada de l'Estatut de Catalunya. En el supòsit que una iniciativa legislativa popular a favor de l'abolició arribés al parlament basc, ja podem avançar que no prosperaria. Alternatiba -partit d'esquerres escindit d'Ezker Batua- va intentar fa uns mesos que els parlaments forals de Biscaia i Guipúscoa prohibissin els toros a Euskadi, i no va reeixir. Populars, socialistes i penebistes van fer causa comuna i tombaren la petició antitaurina.
Bascos i espanyols, abertzales i unionistes comparteixen l'afició per la festa del toro. Els agrada l'espectacle de la mort.
