Zapatero ha fet realitat els somnis d’Aznar. Quan el PP governava l’Estat tenia dues obsessions que van quedar insatisfetes, el processament del lehendakari Ibarretxe i l’empresonament d'Arnaldo Otegi. L’expresident espanyol té motius per sentir-se feliç perquè Otegi ja està entre reixes des del passat mes de juny i ara podrà gaudir de la imatge d’un president basc davant d’un tribunal assegut en el banc dels acusats. Però no ens enganyem. Tot i ser greu el processament del lehendakari –és la primera vegada en la història que es dóna aquesta situació– la causa oberta té unes implicacions polítiques que van més enllà d’aquest fet.
Al banc dels acusats seuran Ibarretxe, els dirigents del PSE, Patxi López i Rodolfo Ares, i també cinc membres de la il·legalitzada Batasuna, entre els quals hi ha Arnaldo Otegi i Pernando Barrena, dos dels principals interlocutors de l’esquerra abertzale. Per tant, és un judici al procés de pau. El que es jutjarà seran les converses polítiques que va mantenir el triangle format pel PNB, el partit socialista i Batasuna. Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi exigiran responsabilitats als vuit polítics acusats per haver intentat buscar una solució al conflicte basc. Es criminalitza el diàleg polític i es persegueix la única fórmula vàlida de solucionar d’una vegada per totes el problema plantejat a Euskal Herria.
Tres factors han permès arribar a l’actual situació: el control que el PP té sobre una part important de la judicatura, en aquest cas d’Euskadi amb un Tribunal Superior presidit pel conservador Fernando Ruiz Piñeiro, i l’actuació del “Foro de Ermua” i de “Dignidad y Justícia”, dues plataformes espanyolistes que han actuat com acusació popular i han impulsat la causa. Amb tot, el tercer factor és el determinant: la Llei de Partits, una legislació excepcional, feta a mida pel cas basc i que ha permès la il·legalització de l’esquerra abertzale política. Zapatero la podria haver desactivat quan ETA va decretar l’alto el foc permanent, però no ho va fer. El líder del PSOE va preferir mantenir la Llei de Partits com un instrument de pressió sobre els independentistes. Una llei que el mateix Zapatero va vulnerar en reiterades ocasions quan, abans i durant el procés de pau, va enviar a homes de confiança perquè es reunissin no sols amb Batasuna, sinó també amb ETA. La ineficaç i polèmica Llei de Partits només ha servit per complicar encara més les coses. Tant que fins i tot dos socialistes bascos han caigut en les seves xarxes i ara seran jutjats per haver desobeït les resolucions del Tribunal Suprem sobre la il·legalització de Batasuna.
Al PNB ja li va bé aquest judici contra Ibarretxe. Embarcat en una confrontació virtual amb l’Estat i en ple període electoral, el lehendakari intentarà guanyar vots a base d’explotar el victimisme, com ja va passar amb el “Cas Atutxa”. Pels penebistes no és una situació incòmode, tot el contrari. Molt més incòmode ho serà pels cinc processats de Batasuna, quatre dels quals ja es troben a presó. Això pot donar-nos una pista del resultat final del judici. Possiblement els plats trencats –com sempre– els pagarà el moviment independentista basc. Pel que fa al lehendakari i als socialistes, el tribunal ja estarà prou satisfet d’haver-los aplicat el que es coneix com “la pena del banc dels acusats”, és a dir, fer-los passar pel calvari del judici –en la penitència es troba el càstig– encara que al final siguin absolts o se’ls imposin unes penes mínimes. Temps al temps.
