[video]lehendakari300907.flv[/video]L'Alderdi Eguna, diada del Partit Nacionalista Basc, serveix cada any per posar la temperatura a l'estat del nacionalisme basc, majoritari i democràtic. I després de la dimissió del president de l'EBB, Josu Joan Imaz, i la proposta valenta i trencadora del lehendakari Ibarretxe, els diferents observadors polítics i mediàtics tenien molt d'interès en veure l'assistència i la seva reacció davant dels diferents parlaments. El que va quedar demostrat immediatament és que avui per avui el lideratge polític i ètic del PNB l'exerceix sense fissures el lehendakari Ibarretxe, a diferència d'altres etapes històriques, en què hi havia una gran diferència entre el partir i el govern.
Ibarretxe després d'escenificar la unitat amb Imaz, Egibar i Urkullu va voler deixar clara la postura del parit, del govern i la seva pròpia vers el dret a decidir. Amb paraules contundents, que reproduïm amb imatge i so.
També en el transcurs de l'acte, Josu Jon Imaz, emocionat, va voler despedir-se parlant de "mixelins", cosa que va provocar una gran fredor i molts pocs aplaudiments. Josu Jon Imaz és, doncs, història, però disciplinadament va demostrar que el PNB és un partit madur, demanant la unitat de tots els patriotes.
Els assistents a Alderdi Eguna no deixaven de comentar els insults i desqualificacions que havia fet el Partit Socialista d'Euskadi, el mateix José Luis Rodríguez Zapatero i tota la caverna i dirigents del PP. El comentari general era que tot aquest atac sols feia que enfortir el lehendakari, i que a Espanya no entenen Eusakdi. El que més preocupava no era l'atac dels espanyols, esperat, sinó el de l'esquerra aberzale per inesperat. Tot i alguna rectificació produïda en les últimes hores.
El govern d'Euskadi, les dos ànimes del PNB i la immensa majoria dels basquistes entenen que venen mesos complicats, però ells també anuncien una pregunta: si se'ns tanquen totes les portes de sortida, quina serà l'alternativa? I és que el PNB, el govern d'Euskadi i el lehendakari Ibarretxe fan més por a Espanya que no ETA, i això és el que no reconeixerà mai l'estat.
