Així ho diu el bisbe emèrit de Sant Sebastià en una entrevista al diari El País d’aquest diumenge, en motiu de l’aparició, aviat, d’un llibre seu que porta per títol “Un bisbe basc davant d’ETA”. Bé, més que a una entrevista, Setién se sotmet a un autèntic judici acusatori, però potser és la serenitat pròpia d’un clergue que fa que se’n surti sense caure als continus paranys del periodista. La barreja de religió i nacionalisme –ja sigui per presentar aquest últim com una sacralització de la nació, ja sigui per denunciar una suposada relació entre ETA i l’església basca- i la cerca de la rectificació del conjunt d’actuacions i pensaments d'un bisbe que va estar a l'episcopat donostiarra del 1972 al 2002 són els eixos principals sobre els quals gira tota la conversa.
D’entrada, l’entrevistador, José Luis Barbería, afirma que ETA i l’església no són dos poders antagònics, diu que mai s’ha matat un sacerdot i que hi ha hagut capellans dins de l’organització, però Setién respon que no en coneix cap que ho hagués continuat essent després d’ingressar a ETA.
Després d’una disquisició tan surrealista com irrellevant sobre si un és “bisbe nacionalista” o “nacionalista bisbe” i sobre “nacionalisme confessional” o “nacionalisme sociocultural”, la pregunta d’on prové “la ideologia que sustenta la pràctica de l’assassinat polític” serveix a Setién per donar una de les respostes més interessants: que, per a ETA, “l’autodeterminació i la territorialitat són objectius estratègics perquè, en el fons, són revolucionaris. Per ells –diu el bisbe- allò fonamental és avançar educant la societat en el conflicte”.
Aquesta, i la següent resposta (“el fill que mata el pare no vol reproduir la figura del pare”) fan que el periodista enceti altres camins, que no són més, però, que més del mateix: ETA, ETA i més ETA. I si cal recriminar la cessió de locals a familiars de presos, es fa. Però Setién aclareix que “durant el franquisme tothom es va aprofitar de la tolerància de l’Església a l’hora de respectar els drets d’associació”. “Però les coses no canvien amb l’arribada de la democràcia?” pregunta Barbería, “I al desaparèixer Franco van desaparèixer totes les conductes injustes procedents del poder polític?”, respon el bisbe.
Insistint en la visió que han difós les víctimes d’ETA, que l’acusen de fredor, Setién diu que a l’únic que s’ha negat és a “posar-se al servei dels objectius que buscaven”. “Afortunadament –afegeix- el judici que s’arribi a fer sobre la meva persona no el faran les víctimes”. De fet, a l’hora de parlar del perdó, Setién diu que “ha de ser fonamentalment personal” i que “no hauria d’exigir prèviament l’aplicació d’una justícia vindicativa i quedar-se allí, no hi ha perdó perquè respon a l’ànim de venjança”. El periodista afirma que això, per a moltes víctimes, “és tot un exercici d’heroisme”. “A vegades, la fe exigeix comportaments heroics”, conclou el bisbe.
