Adolfo Muñoz és el secretari general del sindicat ELA

Bilbo · Adolfo Muñoz és el secretari general d'ELA i no es mossega la llengua a l'hora d'apuntar l'origen de l'actual crisi econòmica i els seus responsables. El dirigent sindical també critica la subordinació d'UGT, Comissions Obreres i el PNB a les retallades aplicades pel govern de Zapatero.

"La crisi té origen financer –denuncia Muñoz–. L'origen de la crisi té a veure amb l'acumulació de capital. Acumulació i desregulació i, a partir d'aquí, els mercats han especulat tot el que han volgut i més. L'Estat espanyol té dos problemes bàsics. El primer és la bombolla immobiliària, conseqüència de l'especulació immobiliària que, sigui dit de passada, no va ser pas un agent meteorològic. Els diferents governs del PP i el PSOE van col·laborar perquè això es produís." I adverteix que "la suma de totes les mesures que s'estan adoptant ens condueixen al col·lapse econòmic. Zapatero és plenament conscient que amb la política que està duent a terme, l'economia es deprimeix. Sap que el problema de l'atur no és la reforma laboral, sinó la manca d'activitat econòmica. El que passa és que el capital, que és qui mana, ha decidit aprofitar aquesta conjuntura per atacar les institucions de repartiment, com la negociació col·lectiva, el dret laboral, la despesa social, i posar-les al seu servei, més encara. I això és el que està fent la política."

Per aquesta raó el líder d'ELA és molt crític amb els polítics en general: "Mentre siguem governats per una colla d'irresponsables, mentre els polítics no gosin posar límits a això que es coneix com 'mercats financers', Europa s'enfonsarà més i més. La classe política, irresponsable, no vol enfrotar-se al poder financer, que mana ara igual que en temps de Franco".

I amb el president espanyol i el PNB, en particular: "Zapatero ha posat en marxa una agenda, amb la cobertura d'altres formacions polítiques, per atacar drets laborals i socials amb l'argument que calia tenir contents als mercats financers. I hem passat d'una prima de risc del 160 al 320. Els governs els han dit: vostès no es preocupin que nosaltres els pagarem. Com? Reduint el que sigui necessari en drets laborals i socials. I han impulsat una reforma laboral, han congelat les pensions, han aplicat retallades duríssimes durant l'any passat, han reformat les pensions per tenir contents als responsables de la crisi, que són els bancs. Han fet una reforma de la negociació col·lectiva per afeblir la defensa col·lectiva dels treballadors. No hi ha dret, és indigne. Mentre la política no s'atreveixi a enfrontar-se al poder econòmic, ho passarem malament. El PNB ha decidit donar cobertura a Zapatero en tot el que està fent, amb vots a favor o amb abstencions. El PNB ha optat per aquesta via".

La recepta d'Adolfo Muñoz és no quedar-se de braços plegats i reivindica el 'sindicalisme combatiu': "El dèficit públic a l'Estat espanyol no té res a veure amb la despesa social, té a veure amb els ajuts a la banca. En termes de despesa social Espanya està al mateix nivell que Irlanda i Grècia. En aquesta conjuntura, a més, els beneficis guanyen posicions i les perden els sous. En els últims 20 anys els salaris han perdut 7 punts en el repartiment de la riquesa. Des del punt de vista sindical, doncs, lluitar per una distribució més justa de la riquesa és una de les millors coses que es poden fer. Davant aquesta situació el sindicalisme té més sentit que mai i ens obliga a afrontar tots aquests reptes. El capital –conclou–, és l'enemic".