El PP i el PSOE sempre han argumentat que a Espanya no hi ha temes tabú i que, en democràcia, es pot parlar de qualsevol qüestió. La reforma constitucional per limitar el dèficit ha tornat a posar de manifest que això no és cert.
Bilbo ·
No s'ha pogut debatre sobre l'autodeterminació, com pretenia el PNB, perquè populars i socialistes ho han impedit. L'esmena plantejada pels nacionalistes bascos ni tant sols va passar el filtre de la mesa del Congrés dels Diputats. La modificació de la Carta Magna s'ha blindat davant el dret a decidir. Ara bé, la frustrada iniciativa penebista també revela el pèndol intern que marca el ritme del partit liderat per Iñigo Urkullu.
El 1990, el parlament de Vitòria aprovà una resolució favorable a l'autodeterminació del poble basc. El PNB, presidit llavors per Xabier Arzalluz, recolzà la iniciativa. Anys més tard, el mateix Arzalluz afirmà que "l'autodeterminació no serveix ni per a plantar cols". Opinió que no impedeix, amb el canvi de segle, que el Lehendakari Juan José Ibarretxe, del PNB, es converteixi en un abanderat del dret a decidir i que impulsi, fins i tot, una consulta per preguntar als bascos si volen ser consultats sobre el seu futur. Referèndum no vinculant, aprovat per la majoria absoluta de la cambra autonòmica, que va ser prohibit pels tribunals espanyols.
El PNB actual no és independentista. Defensa l'autodeterminació per encaixar Euskadi en una Espanya que accepti una relació amable, solidària i armònica
Ibarretxe tornà a guanyar les eleccions el 2009, però el pacte PSE-PP li impedí de repetir com a Lehendakari, càrrec que va assumir el socialista Patxi López. Ibarretxe abandonà, doncs, la política activa i el seu partit oblidà el dret d'autodeterminació i el tancà en un calaix amb candau. Des de llavors, el PNB dirigit per Urkullu desdibuixa el perfil sobiranista heretat de l'època Ibarretxe i construeix un discurs que recupera la via autonomista.
L'actual direcció de Sabin Etxea es fixa com a objectiu el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika i prioritza els pactes amb Madrid. A mitjans d'agost passat, Urkullu va donar per superat el discurs sobre l'autodeterminació: "Som a l'any 2011 i hem d'idear altres iniciatives econòmiques, polítiques i socials. Un projecte que vagi més enllà d'aquest gran emplaçament del dret d'autodeterminació". I afegeix: "El PNB no es deixarà embolicar pels grans pronunciaments que faci l'esquerra sobre aquest dret". Dies després, Zapatero i Rajoy acorden modificar la Carta Magna forçats per la crisi econòmica i els mercats. Aleshores el PNB torna a oscil·lar. Urkullu esborra el que acabava de dir i aprofita la reforma constitucional per introduir el dret d'autodeterminació dels bascos en el debat obert. Socialistes i populars acusen els penebistes de recuperar el discurs d'Ibarretxe i ho atribueixen a la por que li tenen a Bildu de cara a la cita electoral del 20 de novembre.
Al marge de l'urticària que provoca als diputats del PP i el PSOE, allò que importa de l'esmena presentada per Josu Erkoreka és que, una vegada més, revela com entén el PNB el dret a decidir. Diu sí a l'autodeterminació "per trobar una fòrmula d'articulació amable i duradora de la realitat basca en el conjunt de l'Estat", i creu possible "habilitar una relació solidària i armònica". Plantejada arreu, l'autodeterminació té dues víes per a un poble que l'exerceix: independència o seguir sota el domini de l'Estat al qual pertany. El PNB actual no és independentista. Defensa l'autodeterminació per encaixar Euskadi en una Espanya que accepti una relació amable, solidària i armònica. Una Espanya impossible, que no existeix.
En definitiva, el PNB és autodeterminista perquè els bascos decideixin lliurement seguir portant a la butxaca el DNI i el passaport espanyols. Això sí, amb un peatge polític més còmode per a la identitat basca i amb un lloguer econòmic més beneficiós per a les arques d'Euskadi. Com va dir Arzalluz en una ocasió: "Que ens deixin ser espanyols a la nostra manera".
