Sortir de la crisi. Com Europa pot salvar el món', és el títol del llibre de l'exprimer ministre belga, el liberal flamenc Guy Verhofstadt (André Versaille Editeur/Actes Sud, en francès), que presenta dos centres d'interès: el seu contingut i el seu autor. Es tracta d' un llibre provocador però racional, segons definició d'Alain Duhamel al setmanari Le Point'.
L'autor considera que enfront dels Estas-continents (Estats Units, Xina, Brasil...) que disposen d'enormes recursos, Europa està prenent una direcció equivocada, i proposa un canvi de rumb que creï una Europa ambiciosa, capaç de mobilitzar tots els seus recursos i d'unir els seus esforços en una direcció comuna. Verhofstadt es declara favorable a polítiques en xarxa per sectors com el de l'automòbil, o l'aprovisionament d'energia, i aposta per una institució europea que agrupi tots els actius financers dubtosos; per una supervisió vigorosa dels mercats financers; pel finançament d'inversions col·lectives amb obligacions europees. Opina que amb aquestes condicions el continent podria sortir-se'n prou bé de la crisi actual. s un discurs que encanta els europeistes i espanta els sobiranistes (euroescèptics i eurofòbics).
s rellevant que l'autor publiqui aquest llibre en ple període de maniobres polítiques per nomenar president de la Comissió Europea. Fa cinc anys, França i Alemanya van intentar convertir-lo en president de la Comissió Europea, però era massa europeista pel gust dels britànics, que van acabar imposant l'home de les Azores (la cimera de Bush, Blair i Aznar), l'aleshores primer ministre portuguès, José Manuel Barroso, que després d'un primer mandat aspira a ser reelegit. Però dins del Parlament Europeu, que ha de votar el candidat a president de la Comissió Europea, uns quants grups parlamentaris s'oposen a Barroso i algunes desenes d'europarlamentaris fan circular el nom de Guy Verhofstatdt com a candidat alternatiu al home de les Azores, apadrinat pels britànics i enemic, fins ara, de qualsevol mena de regulació dels mercats.
Quatre en contra i tres a favor de Barroso
La situació actual és que el passat mes de juny l'home de les Azores, Barroso, va rebre el suport dels 27 dirigents de la Unió Europea per ser el candidat a repetir presidència, resignats per la manca d'una alternativa millor. El desig i la esperança de Barroso era que el Parlament Europeu votés a favor seu aquest 15 de juliol, però és segur que haurà d'esperar com a mínim al pròxim mes de setembre o, potser, l'octubre (les eleccions legislatives alemanyes son el 27 de setembre), segons ha informat el primer ministre suec, que des del passat dia 1 de juliol assumeix la presidència de la Unió Europea. Suècia, de fet, ha pres en consideració la relació de forces existent dins del Parlament Europeu, ja que la majoria dels set grups polítics existents rebutgen pronunciar-se de manera precipitada. Durant el seu primer mandat, el liberal Barroso ha mostrat ser un ferm partidari de la desregulació i de la llibertat sense fre dels mercats financers, i això li ha creat un seguit d'enemistats.
De moment, sols el primer grup parlamentari, el PPE (Partit Popular Europeu, que agrupa democristians i conservadors) li dona suport sense reserves. La decisió de votar la candidatura de Barroso correspon a la conferència de presidents dels set grups parlamentaris, que decideix per majoria simple. El grup liberal (ADLE) va pronunciar-se contra la votació el dia 15 de juliol estimant que primer calia crear una "gran coalició" tècnica entre el PPE i ADLE o els socialistes (PSE) per repartir-se el llocs de poder, entre els qual la presidència del Parlament. Precisament, el president del grup liberal és Guy Verhofstadt. El grup dels socialistes i el dels verds estan en una postura semblant, així com el de l'esquerra unitària europea (GUE). Per tant, el PPE sols té el suport del grup dels euroescèptics (ECR, creat fa uns dies pels conservadors britànics) i el del grup euròfob Europa per la Llibertat i la Democràcia (EFD). Son quatre contra tres.
Deu millors que Barroso
Tan els liberals com els socialistes consideren que no hi ha altre solució que Barroso, però volen que presenti "una declaració de política europea", és a dir, un "programa complert, diferent del passat, amb una nova estratègia contra la crisi econòmica i financera. Es una qüestió de fons, no de persones", segons paraules de l'ex-primer ministre belga i president dels liberals europeus. Per tant, socialistes i liberals poden votar a favor de Barroso a la tardor sempre que presenti un programa satisfactori. Però el president dels verds europeus, Daniel Cohn-Bendit, va proposar dissabte passat una llista de deu noms "millors que Barroso", un dels quals és Guy Verhofstadt, juntament amb l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson, el dirigent dels verds alemanys i exministre d'Afers estrangers Joschka Fischer, el president del PSE i primer ministre danès Poul Nyrup Rasmussen, el comissari britànic Chris Patten...
Queda clar que aquest llibre, publicat ara, s'inscriu en un context polític europeu molt particular i pot treure el son a un Barroso que té pressa per ser reelegit com a president de la Comissió Europea, però que no en té prou amb el suport dels 27 caps d'estat i de govern de la UE. El llibre de Verhofstadt no deixa de ser un programa de futur per tirar endavant a la UE en un món globalitzat i cada dia més competitiu.
