Europa hauria de rebre el president d'aquest nou país i establir-hi relacions diplomàtiques per enllestir una situació de fet, però molt complicada. Sobretot si no hi està d'acord el país amputat.

Aquest escenari hipotètic ens obre una altra possibilitat --potser més plausible: la d'un govern de concentració que proclami el dret de decidir i es presenti a les institucions mundials amb la força dels vots. Allò que haurien d'entomar els països seria un referèndum. Una figura política i jurídica molt diferent de la independència. Anticiparia el debat internacional sobre la qüestió catalana. Els països i els organismes comunitaris no podrien defugir d'una petició feta des d'unes institucions europees, per uns partits europeus i amb voluntat europea. P er què hem votat, si no?

Fins avui, el President ha fet el trajecte de la consulta ell tot sol, emparant-se amb ERC des de l'oposició. Però no ha aconseguit cap plàcet del govern de Madrid. Tampoc hi va pervenir el Parlament el 8 d'abril 2014. El President insisteix encara, amb el rei, els del pont aeri, Duran... i públicament (com va fer a la CNN el 26 de juny) a explicar que contempla dos escenaris: el millor seria que Madrid tolerés passivament la consulta. El pitjor fóra que s'hi oposés obertament. Mas reforça tots els contactes per aconseguir el primer i neutralitzar el segon, d'ambdós escenaris.
A partir d'ara la Generalitat ha de dirigir-se a les institucions i governs europeus i apel·lar la seva intervenció"
Tanmateix a Brussel·les el passat 27 de juny, Rajoy va insistir en la seva posició de sempre (no permetrà "un referèndum il·legal, ni que es trenqui la sobirania nacional") i considera que els esforços de Mas generaran més problemes que tranquil·litat. De fet, la city londinenca s'hi manté, de tranquil·la. No preveu en el seus mercats de futur cap consulta i menys encara, la secessió. De manera que ni el rei, ni les altres iniciatives desenrocaran res de res. Segurament els catalans es trobaran en el pitjor del xoc de trens.

És evident que la mediació per impulsar la consulta en l'àmbit espanyol s'ha esgotat. No hem de ser mesells. Aquest territori no donarà més fruit. Convé passar pàgina. A partir d'ara, la Generalitat ha de dirigir-se a les institucions i governs europeus i apel·lar la seva intervenció. Hi ha una nova Europa sorgida de les eleccions. També és la nostra. S'han d'explorar immediatament les vies jurídiques i polítiques.

És una última interposició. L'onze de setembre els electors tornaran a sortir al carrer per mostrar la determinació dels catalans d'enllestir, d'una vegada per totes, el seu futur. No estaria bé que els seus representants els oferíssin solament bones intencions. L'arc parlamentari majoritari hauria d'enrobustir la consulta políticament. Un govern de concentració l'engreixaria moralment, políticament i judicialment. Podria apel·lar Europa per doblegar Rajoy. Als catalans els hi convenen els fets i la consulta s'ha de poder fer.