El moviment d'estudiants de religió (musulmana sunnita) organitzat, armat i dirigit en els seus primers moments pels serveis d'intel·ligència militar del Pakistan (ISI), dit talibans, que van fer-se amb el poder a l'Afganistan, s'ha transformat en aquesta dècada d'amenaça local (Afganistan) en un perill mundial, ja que el moviment taliban del Pakistan, més radical encara que l'afganès, amenaça el poder establert en un Estat dotat d'armament nuclear.
El periodista afganès, Ahmed Rashid, un dels màxims especialistes mundials en talibans i conseller del govern Obama, acaba de veure publicat el seu llibre "El retorn dels talibans" (Ed. Delaville) a França. Setmanaris i diaris francesos l'han entrevistat per que exposi la seva visió sobre el moment actual.
El perill que suposa l'expansió ideològica i militar del moviment taliban, que ocupa una part important de l'Afganistan i una extensa zona fronterera del Pakistan, ha fet encendre els llums d'alarma dels Estats Units, i el passat 6 de maig el president Obama rebia, junts, als presidents afganès, Hamid Karzai, i pakistanès, Asif Ali Zardari. Si a l'Afganistan les tropes de l'OTAN són incapaces de derrotar a la guerrilla taliban, al Pakistan els grups armats talibans van arribar recentment a ocupar una zona situada a només cent quilòmetres de la capital, Islamabad. Aquests últims dies l'exèrcit pakistanès ha reaccionat amb una ofensiva destinada a foragitar de les seves bases de la vall de Swat els talibans, provocant una catàstrofe humanitària de tres milions de refugiats.
El problema de canviar d'enemic
Un dels problemes bàsics en aquest conflicte és la dificultat existent per fer canviar de visió als militars pakistanesos, que consideren que l'enemic número u és l'Índia (perill exterior) i en aquella frontera hi ha desplegat el bo i millor de l'exèrcit del país. Estats Units intenta reconvertir part d'aquest exèrcit a la lluita antiguerrillera perquè sigui capaç de deturar els talibans (perill interior). 'El retorn dels talibans', abans de ser publicat en francès ho va fer en anglès, i ara el seu autor afirma estar d'acord amb el que diu el president Obama sobre que els talibans estan intentant destruir l'actual estat pakistanès des de dins, i que "cal definir una estratègia per acabar amb aquesta insurrecció".
Rashid explica que actualment "els dirigents pakistanesos, militars i civils, són conscients de l'amenaça que representen els talibans pel país", com demostra la recent ofensiva a la vall de Swat, tot i que això no significa que deixin de considerar a l'Índia com el seu principal enemic ni que els militars estiguin disposats a retirar unitats de la frontera per combatre els talibans. La ineficàcia de l'exèrcit pakistanès front els talibans és deguda a que "no ha estat entrenat en el combat anti-insurreccional; la seva òptica sempre ha estat la d'una guerra convencional amb l'Índia". La política del president Obama li sembla encertada ja que combina l'enviament de més tropes a l'Afganistan amb un augment dels mitjans destinats a la reconstrucció del país. Pensa que cal trobar una solució regional al problema perquè els talibans, que van néixer a l'Afganistan, s'han estès pel Pakistan i el dia de demà apareixeran per l'Àsia central. "Cal una estratègia comuna", afirma l'autor. "Això implica que es tracti la qüestió indo-pakistanesa així com els problemes entre els Estats Units i l'Iran".
L'armament nuclear, de moment, està segur
Un dels problemes més greus perquè el Pakistan pugui vèncer els talibans és l'ambigüitat existent. Mentre que a l'Afganistan l'assumpte és blanc o negre, és a dir, que s'està a favor o en contra dels talibans, al Pakistan, "per poder lluitat eficaçment contra els talibans és precís que l'exèrcit trenqui els seus lligams amb ells... els generals temen que el canvi de prioritats (canviar l'enemic número u, l'Índia, pels talibans) comporti divisions internes entre els militars". Els serveis d'intel·ligència militars pakistanesos (ISI) mantenen forts lligams amb els talibans afganesos, però l'estat major de l'exèrcit finalment ha pres consciència del perill que representen els talibans. Ara bé, "les forces armades són el reflex d'una societat dominada per un fort sentiment anti-nord-americà i, per això, els comandaments intermedis tenen simpatia pels talibans, perquè lluiten contra els Estats Units".
"El programa nuclear pakistanès està controlat per les forces armades, que estan unides i són disciplinades i, a no ser que apareguin fissures dins seu, no hi ha perill immeditat...però la situació al Pakistan és imprevisible...l'Administració Bush va donar 100 milions de dòlars perquè el Pakistan assegurés les instal·lacions nuclears", però no va controlar com han estat empleats aquests diners i els militars pakistanesos van prohibir l'accés a les seves instal·lacions. "Els talibans afganesos, els pakistanesos i els grups vinculats a Al Qaeda són molt pròxims els uns als altres i treballen junts a nivell estratègic. Al Qaeda comptava amb els talibans per crear una zona de refugi segura destinada a l'entrenament dels djihadistes. Però els talibans afganesos són gairebé tots paixtuns, que lluiten per raons locals i no ideològiques. Els seus homòlegs pakistanesos són més perillosos, són radicals i tenen ideologia i federen a molts grups que no són paixtuns sinó penjabis, volen conquerir el Pakistan i imposar la xària (llei islàmica); la seva estratègia és obrir nous fronts", ha dit Rashid en una entrevista al diari "Le Figaro".
Pel que fa a Al Qaeda "avui dia hi ha cèl·lules a tots els estats, inclosa Europa (Alemanya, Espanya, Portugal, Itàlia, Gran Bretanya i França)...Crec que vol organitzar un atac terrorista de gran abast a Europa...les cèl·lules estan relacionades entre elles i Al Qaeda els hi proporciona direcció estratègica. Si cal atacar a Europa ho decidirà la direcció de Al Qaeda, escollint el país, i l'atac serà efectuat pels grups locals".
