Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 27 de d'octubre del 2009 | 15:01
Crònica · Ideologia i pensament polític

Àfrica no necessita caritat, sinó inversions i estímuls

Àfrica no és un continent pobre, té molta riquesa en el seu subsòl i en la seva agricultura. Els qui són pobres són els africans, millor dit: la major part dels africans. Dambisa Moyo, nascuda a Zàmbia, ha estudiat economia a Oxford i a Harvard, i ha treballat per la Banca Mundial i per Goldman Sachs. Moyo acaba de publicar L'ajut fatal (editorial Lattès), que està sent un èxit als Estats Units

i a la Gran Bretanya.

El continent negre ha rebut ajut econòmic per valor de 300.000 milions de dòlars de la comunitat internacional en els últims quaranta anys, i el resultat és que els africans són més pobres que abans. Moyo diu que les causes del subdesenvolupament són múltiples, però que "el sistema d'ajut internacional és una de les claus que ajuda a entendre tanta misèria". L'autora del llibre denuncia el tabú de no poder dir que l'enviament anual de milers de milions de dòlars al continent sols serveix per agreujar la pobresa i el subdesenvolupament.

"L'ajut encoratja la corrupció, genera inflació, crea un deute massiu i retarda el creixement" i, així mateix, "incrementa la inestabilitat política en països on les faccions rivals lluiten per prendre el poder i accedir a aquest manà financer". Moyo explica a una entrevista al setmanari Le Nouvel Observateur que "cap país del món ha pogut reduir la pobresa i accelerar el seu desenvolupament amb l'únic recurs de l'ajut estranger" i assegura que "ningú té el coratge de dir que aquest escàndol cal deturar-lo".

L'ajut estranger és una droga i una maledicció
En el seu llibre, Moyo afirma que, per a l'Àfrica, l'ajut estranger és una droga i una maledicció. "Si Europa i els Estats Units continuen ajudant l'Àfrica és perquè els hi costa menys car que obrir els seus mercats als productes del Tercer Món. Si ho fessin, una part dels agricultors europeus anirien a l'atur. I una bona part de l'electorat progressista occidental vol que el Nord ajudi el Sud i està convençut que l'assistència econòmica és l'únic mitjà".

L'autora diu al llibre que l'ajut internacional reforça els governs corruptes i, en alguns casos, ha arribat a destruir alguns estats africans. Posa els exemples del general Mobutu, president del Congo, que va robar 5.000 milions de dòlars; el cas de Zàmbia, el seu país, on el president acaba de protagonitzar un escàndol financer; o el de Malawi, on el president està implicat en un desviament de diners de l'ajut internacional destinats a la lluita contra la sida. Moyo afirma que el 1960, Ghana va acceptar l'ajut estranger i Corea del Sud no, i que "només cal veure els resultats cinquanta anys després".

Moyo compara també els continents africà i asiàtic al seu llibre. Fa trenta anys Malawi, Burundi i Burkina Faso superaven la Xina en ingrés per habitant. El cas de Botswana és singular, ja que va rebutjar l'ajut estranger i avui dia la distància amb els seus veïns, que sí van acceptar l'ajut, és força gran pel que fa a creixement i a reducció del nivell de pobresa. "Quan comença a fluir el diner estranger -afirma l'autora- els governs africans es mostren incapaços de proporcionar als seus pobles serveis públics tan essencials com l'educació, el sistema sanitari, la seguretat i les infraestructures col·lectives, i resulta impossible pels africans exigir responsabilitats als seus governs i passar comptes. Molts dirigents dediquen més temps a fer la cort als donants que a ocupar-se dels seus ciutadans. No oblidem que una part de l'ajut es retorna als bancs occidentals".

Programes a curt termini i estimulació del comerç
"L'únic tipus d'intervenció econòmica que funciona", diu Dambisa Moyo, "és un programa massiu i a curt termini, com el pla Marshall. S'injecten milers de milions de dòlars durant cinc anys per crear infraestructures i després prou. El problema amb l'ajut que rep l'Àfrica és que ningú sap mai quan acabaran els programes". L'autora proposa, com a exemple, unes polítiques com les aplicades a Botswana, que han demostrat el seu bon funcionament.

Moyo parla d'estendre aquestes experiències a la resta del continent perquè els ajuts puntuals han funcionat a Europa amb el pla Marshall, i a l'Índia amb la revolució verda. El que cal és desenvolupar el comerç ja que els intercanvis comercials estimulen el creixement econòmic. "Àfrica ha de renunciar a intentar vendre els seus productes (agrícoles) a Europa i Estats Units: mai ho aconseguirà. En canvi, hi ha altres estats i mercats, com la Xina, que precisen importar productes alimentaris". L'autora del llibre diu, finalment, que és urgent prioritzar, a l'Àfrica, la integració regional: baixar les tarifes duaneres entre estats i unificar monedes. "Les barreres duaneres i la diversitat de monedes nacionals són obstacles que cal suprimir per tal d'afavorir les inversions estrangeres".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat