Europa torna de vacances en un panorama de creixents dificultats polítiques. Mentre França ha creat un conflicte intern dins de la Unió Europea (UE) expulsant a centenars de gitanos cap a Romania, Bèlgica i Holanda,
mesos després de celebrades les eleccions legislatives, es veuen impotents per crear coalicions de govern, a Itàlia Berlusconi s'ha quedat sense majoria en la Cambra de Diputats i Alemanya viu des de fa uns quants dies un encès debat sobre l'Islam.
En la major part dels debats polítics d'aquests estats en crisi, que són el nucli originari de la UE, hi ha elements de populisme, de demagògia i fins i tot de racisme. En el cas alemany la crisi política ha sorgit arran de la recent publicació d'un llibre ("Alemanya va cap a la seva perdició"), presentat el passat 30 d'agost a Berlín. El seu autor, Thilo Sarrazin, 65 anys, membre del Partit Socialdemòcrata (SPD) i membre del consell directiu del Bundesbank, el banc central alemany, diu coses com que d'aquí uns decennis Alemanya serà majoritàriament musulmana, dominada políticament per àrabs i turcs que, segons la seva opinió, no treballen, no estudien, no accepten les regles existents i no parlen la llengua alemanya mentre produeixen "sense parar nenes amb vel al cap".
-Molta gent pensa igual que Sarrazin-
El llibre s'ha convertit en pocs dies en un "best-seller". Les desenes de milers d'exemplars s'han exhaurit. El Bundesbank decidit expulsar-lo del càrrec directiu que ocupava i el SPD es planteja què fer amb aquest membre tan controvertit. S'han encès els llums d'alarma perquè ha situat en el debat públic el delicat tema de la raça i ha causat un fort impacte en l'opinió pública. El 90% de 130.000 lectors del diari popular "Bild" veurien bé que Sarrazin fos canceller i voldrien que formés un partit. Enquestes recents diuen que el 39% dels electors de la governamental Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el 30% dels partidaris del SPD donen suport a les tesis de Sarrazin.
Una altra de les opinions colpidores de Sarrazin és que els hebreus tenen un "gen únic" que, segons ell, els fa un 15% més intelligents que els alemanys i, per tant, molt acceptables com a immigrants. Les reaccions de les organitzacions musulmanes, jueves i els partits polítics han estat immediates i dures. S'han pronunciat des de la cancellera cristianodemòcrata Angela Merkel i diversos ministres fins el president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet. Tots aquests personatges han demanat al Bundesbank que foragiti a Sarrazin. Ara bé, no tot han estat condemnes ja que l'alcalde socialdemòcrata del barri berlinès de Neukölln ha qualificat de "histèriqueas" les reaccions i sense estar d'acord amb Sarrazin creu que el debat sobre la immigració ha d'encetar nous camins.
-Un problema polític-
Les opinions de Sarrazin sobre la incapacitat i la manca de voluntat dels musulmans dintegrar-se han colpit un país, Alemanya, on avui dia una cinquena part dels seus habitants venen de la immigració i on hi ha quatre milions de musulmans.Aquest economista que ara surt per totes les televisions i omple les pàgines dels diaris va ser responsable de finances de la ciutat de Berlín i el maig del 2009 va ser nomenat membre del directori del Bundesbank. El president del SPD, Sigmar Gabriel, ha dit sobre la llibertat d'expressió dels adherents que "és pot discutir de la integració dins del partit però no fer el lligam entre les disposicions genètiques i la intelligència dels homes o les característiques del seu comportament". En canvi, la sociòloga alemanya d'origen turc Necla Kelek, autora d'un llibre sobre els matrimonis forçats, ha expressat el seu suport a Sarrazin Ben enfocat o mal enfocat, el fet és que el tema de la integració dels musulmans a l'Europa comunitària va donant voltes, marca l'actualitat política i incideix en processos electorals, com en el cas holandès i altres.
