Josep A. Duran i Lleida ha tornat a posar el dit a la llaga i ha tornat a assenyalar la immigració com un problema. La polèmica està servida.
Ho ha fet en precampanya, que potser no és el moment més oportú, però el que ha dit no pot quedar ofegat pel soroll de la polèmica. Ha dit que els immigrants tenen drets, però també deures, que no tots compleixen. També ha apuntat un problema greu de nivell en aquelles escoles públiques on el percentatge d'immigrants és massa elevat i ha posat damunt la taula la dificultat que hi ha en determinats barris a l'hora de vendre pisos.
És un discurs que pot sonar dur, però també és bo que des dels partits democràtics es posi el debat sobre la taula. Si no ho fan els partits democràtics, i Unió ho és, ho farà Plataforma per Catalunya, que a les últimes eleccions va quedar-se a les portes d'obtenir representació parlamentària i ja és present en molts municipis catalans.
Per aturar Plataforma per Catalunya no cal fer el seu discurs, però si discutir i combatre el problema que l'alimenta i la fa créixer com un tumor arreu de les comarques del nostre país. El PP no ha tingut cap escrúpol en fer-ho, i li ha anat bé electoralment, com s'ha vist a Badalona. Per barrar el pas a aquests dos partits, les forces polítiques catalanistes de tradició democràtica necessiten un discurs més clar i més valent per fer front a l'espanyolisme xenòfob. El pacte nacional per la immigració, signat la passada legislatura, apuntava camins, però a les passades municipals del 22 de maig es va veure que ha quedat obsolet, perquè l'elector no en rep ni el contingut ni sobretot els efectes pràctics, més necessaris que mai en temps de crisi.
En aquest terreny el catalanisme necessita superar tòpics de l'esquerra més rància, la que no ha pogut frenar l'extrema dreta arreu d'Europa. Duran ha fet un intent i segurament rebrà crítiques, sobretot d'aquells que prediquen que la immigració no és un problema sinó una oportunitat però porten els seus fills a l'escola concertada i l'únic immigrant que han vist és la minyona magribina que tenen a casa o la sudamericana que els cuida els avis de casa. S'ha de poder parlar d'immigració amb normalitat, sense criminalitzar aquells que ho fan des de partits democràtics perquè si no ho fa el catalanisme, ho farà el PP i PxC, amb un èxit electoral que llavors hipòcritament ens sorprendrà.
