Les eleccions gallegues i, sobretot, les basques, provocaran un canvi d'escenari al Congrés dels Diputats en què CiU tindrà molt a dir-hi. A no ser que hi hagi una sorpresa extrema, el PSOE perdrà el suport que fins ara tenia dels sis diputats del PNB. Els dos del BNG, ja els té perduts de facto, perquè havent cedit el govern al PP, els nacionalistes gallecs no donaran el suport sistemàtic que fins ara traslladaven als socialistes. s per això que, des de principis de setmana, els de Ferraz estan intentant reconstruir els ponts -molts d'ells sense ni una llamborda- que tenien amb la federació nacionalista.
El problema amb què es troben els socialistes és que "Duran vol, però Mas no". Així de curt i ras ho defineixen fonts del govern espanyol. Des de l'executiu estatal, no amaguen que la governabilitat se'ls complicarà a partir d'ara si no tenen un suport parlamentari mínimament estable. Més si es té en compte la crisi en què estem immersos. I, si bé és veritat que el PSOE pot tornar a buscar enteses puntuals, depenent de la matèria, amb una o altra força política, alguns dirigents preferirien entendre's amb Convergència i Unió. s el cas del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que des del principi de la legislatura ja va traslladar aquesta convicció al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
L'entesa amb CiU, tal com s'entén fins ara a Madrid, donaria al PSOE un dels elements que més falta li fan en un període de crisi: estabilitat i sentit d'Estat. I al seu portaveu a les corts espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, li permetria ser un jugador clau en les negociacions parlamentàries. Aquesta situació es converteix en una arma de doble tall, des del moment en què la federació podria influir però també se li podria retreure el resultat final del sistema de finançament i, fins i tot, la podada de l'Estatut al Tribunal Constitucional. Són aquests darrers elements els que justifiquen la negativa del president de CiU, Artur Mas, a entendre's amb els socialistes.
