El nacionalisme espanyol més tronat ha segrestat la idea de liberalisme. Al Congrés dels diputats les veus liberals autèntiques vénen de Catalunya, com la del diputat Jordi Xuclà, de CiU, polític rigorós i bon lector de Josep Pla.

Hi ha, però, alguna petita excepció: s'acaba de publicar Liberales, un llibre del diputat del PP José María Lassalle, un rara avis a les files del seu partit. s significatiu que a la presentació de l'obra no hi hagués cap representant del sector dur de la dreta més nacionalista espanyola -d'Aznar a Aguirre- i que al mateix temps es proclama peó de la llibertat individual. N'hi ha de liberals al carrer Gènova?

L'entorn FAES s'identifica més amb el Tea Party populista que amb els pares del liberalisme, encara que se n'omplin la boca tot el dia. En nom de la llibertat Aznar va privatitzar empreses públiques per regalar-les als amics, coneguts i saludats; en nom de la llibertat, Aguirre desregularitza, priva de drets bàsics -com l'atenció a la dependència- i intervé matusserament a la televisió pública madrilenya; en nom de la llibertat, Pizarro va preferir una Endesa "antes alemana que catalana"... La resta del partit, el que encapçala Rajoy, és senzillament conservador i tradicionalista.

La cirereta del pastís, però, és veure com la suposada defensa de la llibertat de cada individu serveix d'excusa per carregar contra decisions que un grup de persones -els catalans- lliurement han decidit tirar endavant, ja sigui l'Estatut, el Codi de Consum, la Llei del Cinema o la llengua a l'escola...

A partir del 2012, si aquest PP governa i vol entendre alguna cosa, farà bé de llegir el llibre del seu correligionari Lassalle i, sobretot, de passejar-se per la geografia de Pla i d'escoltar atentament a liberals catalanistes com en Jordi Xuclà. I és que el nacionalisme espanyolista, aquell que té un Estat darrera, és difícilment compatible amb la idea primaveral de la llibertat. El liberalisme amb morrió és una paradoxa que fa mal a la vista.