A banda del cas Gürtel, i estrictament en clau catalana, l'últim maldecap del Partit Popular es diu Montserrat Nebrera. La fins ara diputada i opositora a la presidenta del partit al Principat, Alícia Sánchez-Camacho, va acomiadar-se del partit amb una carta i està fent revelacions íntimes en un llibre que acaba de sortir. Les portades dels diaris poden haver sorprès el públic en general però, al carrer Génova de Madrid, ha passat al contrari. Fonts molt acreditades de la direcció del partit asseguren que, des de feia temps, s'esperaven tant l'adéu de Nebrera com una sortida d'aquest estil. Tanmateix, el que descarten de totes totes és que l'exdiputada pugui tirar endavant un partit polític, tal com insinua Nebrera.
Des de la direcció dels populars, defineixen la díscola com una persona "variable, amb plantejaments polítics que oscil·laven en el temps des d'un extrem fins l'altre". En aquest sentit, afegeixen que s'havia convertit únicament en un problema i posen el seu treball parlamentari com a exemple del que, afirmen, era una poca predisposició constructiva vers al partit més enllà de l'oposició a Camacho.
Pel que fa a la possibilitat que Nebrera impulsi un projecte polític, des del PP destaquen la "dificultat que suposa crear una formació". I és que, ni amb els suports de lobbys de perfil religiós que té l'ex-diputada, no veuen la manera com es pot impulsar un partit que els faci competència. El refiló de detalls que descriuen com a dificultats a l'hora de plantejar una opció política i portar-la a les eleccions serviria per altres possibles candidatures com la de Reagrupament. Perquè, a banda de l'actitud receptiva que pugui provocar en determinats perfils cansats del partits actuals, només la implantació total al territori o la complexitat tècnica i financera que té la preparació d'actes converteix l'aposta per un nou partit en una muntanya més que en una vall de caminar agradable.
