Si el partit està costera amunt i notes que l'equip contrari acabarà guanyant-lo, no et queda una altra que fer canvis. Encara més tenint en compte que t'han expulsat un futbolista i que el temps s'esgota. En aquest cas, però, l'entrenador Camps no feia res, ni tan sols donava cap ordre als seus futbolistes, i ha hagut d'ordenar-li el president, de la llotja estant, que introduïra canvis a l'alineació.
s per això que Camps ha fet una revolució a la cúpula del PP valencià, en plena crisi Gürtel, i ha fet entrar cinc nous càrrecs al capdavant de la formació. Tot homes, per cert. Potser perquè Camps, en plena tempesta, demana ajuda a aquell que realment li és proper i abandona la trivialitat. Encara no ha tingut cap dona vice-presidenta, per exemple. s un home des de tota la vida- La mort a plaços de Ricardo Costa, que la setmana passada encara deia que era el secretari general del PP valencià, ha forçat Camps a rellevar-lo per un home que genera menys animadversió, Antonio Clemente, que fins fa poc sonava com a president de les Corts en substitució d'una Milagrosa Martínez que Camps volia enviar a Estrasburg de diputada però que no va poder fer a causa de la pèrdua de pes que té des que va esclatar el cas Gürtel.
Clemente, un home de trajectòria llarga a l'hemicicle valencià, que en temps de Zaplana i ara de Camps ha acostumat a caure simpàtic a tots els companys, passa a desenvolupar el control del partit al moment més complicat. No estarà pas sol, en qualsevol cas. Com que la situació requereix de l'ajuda de tots, Camps nomena un vicesecretari general, càrrec que abans estava desert, persona que ha de complementar la tasca de direcció amb el secretari general i el president. L'home escollit és José Ciscar, un dels primers alcaldes (ho era de Teulada, Marina Alta) que va significar-se en favor del campsisme quan Zaplana exercia més pressió a les comarques alacantines per tal de dificultar la governabilitat i de posar-hi cullerada.
Ciscar, que fins ara exercia de delegat del Consell a Alacant, no és ben vist pel zaplanisme, doncs, i haurà d'aprendre de les bones maneres del seu company Clemente. Però no s'acaba ací la cosa, perquè el president de la Generalitat Valenciana ha fet encara més forts tres diputats de l'hemicicle. El primer, Alberto Fabra, que sona com a possible successor. s l'alcalde de Castelló de la Plana (mai no hi ha hagut cap president del Consell d'aquella demarcació electoral) i tothom li reconeix l'afabilitat en el tracte personal. La seua funció al si de partit passa a ser la de coordinació del discurs polític. Massa grissa, doncs. Una segona persona de la confiança estricta de Camps que ix reforçada és el vice-president tercer i conseller de Medi Ambient, Aigua i Urbanisme, l'incombustible Juan Cotino Ferrer.
Supernumerari de l'Opus Dei, exdirector general de la policia espanyola i amic de Camps de fa dècades, Cotino assumeix ara també la coordinació entre el govern i el partit, encara més important en una situació com l'actual, quan l'oposició acusa l'executiu de centrar-se exclusivament en salvar la cara de l'escàndol Gürtel i no en exercir la feina de govern que li ha encarregat la ciutadania. Però, sense dubte, el nomenament més destacat és el de Rafael Blasco com a nou portaveu parlamentari, càrrec en què substitueix Ricardo Costa i el molt fugaç José Luis Maluenda. Exconseller amb els socialista, antic zaplanista i ara fidel campsista, Blasco no abandona, però, la conselleria que fins ara ocupava, de l'Immigració i Ciutadania, que a més amplia competències i passa a denominar-se de Solidaritat i Ciutadania, per bé que continua sent la segona amb menys pressupost.
Blasco estrenarà aquesta bicefàlia a la política valenciana, per bé que a les Illes Balears (Pere Sampol, del PSM) i a la Galícia de Manuel Fraga ja n'hi ha hagut exemples. Si el canvi ix bé, Camps respirarà tranquil i es penjarà les medallas oportunes. Si no, sempre podrà malparlar del president Rajoy, que l'ha forçat a introduir aquesta revolució al planter.
