Els 17.000 folis del sumari Gürtel' desclassificats ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid només representen una tercera part del cas: les altres dues romanen secretes al Tribunal Superior valencià i al Tribunal Suprem. En realitat, doncs, les 17.000 pàgines en qüestió són la introducció del que hi ha de venir. Algunes fonts, de fet, assenyalen que el global de folis Gürtel' depassa els 70.000. Uns 50 dies de lectura continuada, per una sola persona.
Què hi haurà al sumari valencià perquè encara no s'òbriga a la llum pública, com ha demanat la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre? Els presumptes delictes de suborn impropi passiu i de finançament il·legal podrien ampliar-se a algun més, com ja va insinuar el jutge de l'Audiència espanyola Baltasar Garzón. El TSJ del País Valencià, en canvi, va limitar el cas de presumpta corrupció als vestits que van regalar el Bigotes' i companyia a destacats polítics valencians. No en va voler saber res més, fins al punt que aquest mateix aspecte, el del suborn, va quedar arxivat quan el bon amic de Camps i president del tribunal, Juan Luis de la Rúa, va poder decidir-ho.
Més enllà dels regals luxosos -ara s'ha conegut que el vicesecretari del PP valencià i portaveu del partit a les Corts, Ricardo Costa, va rebre un rellotge de luxe, valorat en 20.000 euros-, hi ha empreses que han emès factures falses per tal de finançar, presumptament, els populars. Hi ha un tractament mesquí i barroer entre la cúpula del partit i, això altre és més fàcil d'entendre, entre els capitosts de la trama corrupta. Hi ha una relació estreta d'aquesta trama amb polítics de molta anomenada com ara José María Aznar, Francisco Camps o Francisco Álvarez Cascos. Hi ha desenes d'alcaldes implicats, hi ha diputats a les Corts, hi ha la participació en tot d'actes organitzats pel PP i per la Generalitat Valenciana, sense saber ben bé què es facturava a qui i quin benefici en trepen tots plegats d'allò. I hi ha, encara més humiliant, la farmàcia de la dona de Camps, Isabel Bas, com a centre d'operacions de tot aquest muntatge lucratiu. I a Camps no se li va acudir una altra cosa que citar la caixa de la farmàcia familiar com l'origen dels diners en metàl·lic amb què, segons que diu, va abonar els vestits que en realitat li regalava "el Bigotes".
Veurem què passa. Els números dos del govern valencià i del partit hi són ben tocats: tant Vicente Rambla com Ricardo Costa poden caure en qualsevol moment. De fet, si el segon encara no ho ha fet és perquè vol que el cap del primer caiga en paral·lel al seu. No debades, el germà de Ricardo Costa, l'exministre Juan Costa, deia aquest dimarts que aquest només atenia ordres d'un superior, que en teoria ha de ser Francisco Camps, perquè no hi ha ningú més alt a Ricardo Costa al si del PP valencià. Una revelació que esdevé un atac a la línia de flotació de Camps i que és indestriable de la lluita intestina que va viure el PP ara fa un any i escaig, quan un sector del partit volia rellevar Mariano Rajoy de totes passades. Juan Costa va sonar aleshores com a successor de consens, en detriment també d'Esperanza Aguirre, però no se'n va sortir. Ricardo Costa, per cert, no va anar en contra de Camps -que volia Rajoy- en cap moment, però ara la situació és molt més tensa i no hi ha hagut cap més eixida: Juan Costa apunta alt, molt alt, tan alt que l'al·ludit, el president Camps, es posa nerviós i només encerta a dir allò que sempre diu: qui ha de dimitir el càrrec és José Luis Rodríguez Zapatero.
