Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 17 de de març del 2010 | 16:06
Crònica · País Valencià

Assetjadors sexuals, també

La política valenciana és una mena de capsa de Pandora. Cada dia, una notícia estrambòtica, cada setmana, portada dels mitjans estatals. Marbella té por de perdre tot el seu 'glamour', el seu indubtable lideratge al camp de les excentricitats. El País Valencià amenaça d'avançar l'epicentre del 'cas Malaya' per la dreta i amb premeditació i traïdoria: exposicions censurades, un president que amb prou feines si sap lligar dues frases amb sentit, regals a dojo, una televisió i una ràdio més manipulades que cap altra...

L'últim episodi d'aquest reguitzell tan peripatètic ha estat la destitució temporal del secretari general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Vicente Sanz, per un presumpte assetjament sexual a treballadores de l'ens públic. Qui també fou cap de personal de Canal 9, un home de llarga trajectòria al si del PP valencià, apareix ara esquitxat per un afer barroer i absolutament menyspreable. Fa anys que Sanz hauria aprofitat suposadament la seua condició preponderant al si de RTVV per tal d'abusar sexualment de joves de la casa que saben que el seu futur professional (periodístic, vaja, per poc professional que siguen Canal 9 i Ràdio Nou) depèn de la bona fe, amb perdó, d'aquest senyor. Un senyor casat, per cert, i no amb qualsevol: la seua esposa és Esther Franco, diputada popular a les Corts valencianes, vocal de la comissió d'igualtat de gènere de la cambra autòctona (sí, de la comissió d'igualtat) alhora que presidenta de la de Sanitat. Una dona que no pertany al cercle reduït de poder en què confia el president Camps però que pertany a la direcció regional del partit, que no és pas poca cosa. Una dona, per cert, que no va tenir inconvenient a acompanyar el seu senyor marit dimarts passat, 16 de març, als jutjats de Paterna on havia de prestar declaració després que la setmana passada tres treballadores de RTVV el denunciaren per assetjament sexual. La decisió provisional del jutge ha estat ben contundent: ordre d'allunyament de les presumptes víctimes, de les quals no podrà ser més a prop de 300 metres, com passa amb els maltractadors, i la prohibició de comunicar-se amb cap d'elles per cap mitjà.

Sanz va defensar la seua innocència davant el magistrat que porta el cas, però aquest va considerar del tot creïbles les declaracions de les tres afectades, que van contar, fil per randa, la pressió a què els ha sotmès l'excap de personal (encara no definitivament, sinó que de manera cautelar) durant els últims anys. La versió de les tres periodistes també inclou acusacions d'assetjament a companyes seues que, en canvi, mai no han gosat de denunciar-lo. Moltes d'elles, però, van necessitar fins i tot tractament psicològic.

Curiosament, Vicente Sanz ja va fer-se famós ara fa quinze anys, amb motiu del 'cas Naseiro', quan van fer-se públiques unes converses que van brollar amb motiu d'una investigació sobre el possible finançament irregular del PP. En aquell moment, de la seua boca va escoltar-se, en conversa amb un empresari, una frase que esdevindria mítica: "Estoy en política para forrarme". Sanz presidia el PP de la província de València (el mateix càrrec que avui ocupa l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació valenciana, Alfonso Rus, responsable màxim de la censura de deu fotografies de l'exposició del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, el MuVIM) i va haver de dimitir el càrrec per culpa d'aquelles declaracions tan sucoses.

No va fer igual Eduardo Zaplana, també investigat i que aleshores tan sols era un jove alcalde de Benidorm amb ganes de fer el salt a València. No debades, aconseguiria governar la Generalitat un any més tard, el 1995, i ho faria fins el 2002. En aquell moment, de Zaplana vam saber que estava en política per comprar-se un bon cotxe, un Opel Vectra de 16 vàlvules, ben poca cosa al costat d'allò que aconseguiria temps a venir: per exemple, el pis de més de 200 metres quadrats en ple passeig de la Castellana de Madrid, amb un crèdit amable de la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània (CAM), també enxampada en el fiasco de Terra Mítica, parc temàtic en fallida tècnica de què les caixes i la Generalitat ara volen eixir ni que siga perdent molts diners.

Doncs bé, aquell Zaplana que va assolir el poder, aquell Zaplana que tenia en Sanz el seu home de confiança a la província de València, no dubtà ni un segon a situar el seu amic Vicente a la direcció de personal de l'ens públic comunicacional. No feia ni un any que se sabia que aquest estava en política per fer-se ric. Ara sabem que Sanz també hauria tingut unes altres pretensions: un càrrec de tanta volada, en què hom és dipositari de tanta confiança i que pot fer tants favors, li hauria permès rebre recompenses més enllà de la pecúnia, com ara, presumptament, abusar sexualment de les treballadores de la televisió i la ràdio públiques. Un execrable episodi més d'un malson que no s'acaba.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat