Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 18 de de febrer del 2011 | 17:36
Crònica · País Valencià

TV3 és història

En ocasions el terme "històric" es fa servir de manera massa usual, gairebé tòpica. Poques vegades a la història democràtica del País Valencià, de fet, ha tingut tant de sentit de ser com ara, quan, després de 26 anys d'emissió ininterrompuda, el senyal de Televisió de Catalunya ha deixat de ser rebut a les comarques que hi ha Sènia cap avall. De Vinaròs a la Vila Joiosa (sud enllà el senyal ja es va perdre a les acaballes del 2007), doncs, ja no és possible de seguir 'Polònia' o 'Banda Ampla', però tampoc el temps, la secció que tants valencians seguien diàriament a TV3 per saber quina roba havien de posar-se l'endemà.

Una persona que precisament pot presumir de tenir un fons d'armari inacable, Francisco Camps, ha estat qui ha tingut l'orgull de posar el punt final a un quart de segle de vida de TV3 al País Valencià. Era una vella aspiració dels sectors més reaccionaris i involucionistes valencians, aquells de què procedeix el president del Consell, i abans de dir adéu ha pogut dur-la a terme. La teoria segons la qual valencià i català són llengües diferents i que alerta del 'perill' d'una 'invasió' catalana és molt menys estesa que no una dècada enrere, i no diguem que tres o quatre. Amb tot, encara té un públic no gens negligible i que Camps vol assegurar-se que el votaran, quan el 22 de maig els ciutadans valencians siguen cridats a les urnes.

Per això va començar a assetjar TV3 el gener del 2007, pocs mesos abans dels anteriors comicis autonòmics i municipals, un moment en què el PP no les tenia totes, que se'n sortiria, i que el va dur a atacar obertament Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'entitat cívica que des del 1985 ha garantit la cobertura del senyal català al territori valencià. Un seguit de multes molt oneroses han estat les causants de la fi de TV3: una primera de 126.000 euros, ja abonada gràcies a la mobilització dels contraris a la mesura, i diverses de posteriors que ja sumen més de 600.000 euros i que cal pagar abans del 20 de març, han estat motius de pes per fer una reculada.

ACPV acaba de tancar els repetidors que encara emetien els quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel risc que aqeuestes quantitats encara pogueren crèixer i posar en perill, com ja posen, el futur de l'associació. No debades, l'escrit de la Generalitat en què demana ACPV que abone abans del 20 de març la xifra en qüestió, també explica que les multes podien multiplicar-se en cas que no cessaren les emissions: 120.000 euros per cada mes o fracció en què TV3 continuara emetent.

Amb tot, la llei no està tan de costat de la Generalitat de Camps. Així ho demostra el fet que tan sols un dels jutges que ha tractat el tancament dels repetidors hi donara el vist-i-plau definitiu. La resta no ha permès el Consell de precintar els equips escampats arreu del territori valencià, un fet que ha incomodat tant el govern de Camps que aquest va modificar la llei audiovisual valenciana el Nadal passat: el 27 de desembre eixia publicada la reforma d'aquesta norma, que eleva les multes i parla de mesures molt severes en cas que aquestes no es facen efectives amb celeritat.

Una reforma legal que no compta amb el beneplàcit del govern espanyol, que l'ha recorreguda davant el Tribunal Constitucional per una possible invasió de competències. Segons l'estat, l'espai radiolèctric el pertany en exclusiva, i ell és l'únic amb capacitat per atorgar o manllevar llicències. L'actuació de l'executiu valencià, per contra, fa pensar que té autonomia plena per fer i desfer, i és contra això que es rebel·la ACPV i també el govern espanyol.

Val a dir, malgrat tot, que l'actuació del gabinet de Zapatero tampoc no ha estat tan amable com hom podria pensar en veure que s'ha revoltat contra la Generalitat Valenciana al TC. Molt al contrari, s'hi ha mostrat lent i ineficaç a l'hora de garantir la reciprocitat entre Catalunya i el País Valencià, entre TV3 i Canal 9. Els gestos de bona voluntat de l'ex-conseller Tresserras (en acceptar les emissions de TVV durant vora dos anys) no van trobar contestació al País Valencià, on el govern de Camps maldava per obtenir noves llicències amb què agrair els serveis prestats als molts grups afins que ha d'ajudar. En concret, la Generalitat demanava un múltiplex més per rebre no sols TV3, sinó també les televisions aragonesa, murciana, balear i manxega, i un d'extraordinari per pagar prebendes. Una pressió que Teresa Fernández de la Vega no va aceptar, com tampoc el ministre del ram, Miguel Sebastián.

La ILP Televisió sense Fronteres, que va aconseguir 651.000 signatures i que ja ha entrat al Congrés dels Diputats, però que el govern espanyol de moment es nega a tramitar pel seu cost econòmic, podria ser la clau que obrira per sempre més i amb seguretat absoluta la porta de TV3 al País Valencià. Caldrà la col·laboració del PSOE, però, i que els grups catalans, bascos i gallec també collen Zapatero. No n'hi ha cap més.

s l'única solució a un panorama descoratjador, al País Valencià. Dels 40 canals que hom pot sintonitzar al seu televisor, tan sols dos i mig són en català (el segon canal de RTVV, Nou 2, i el canal 'informatiu' de 24 hores, el 24.9, amb aparicions esporàdiques de la llengua pròpia a Canal 9). La resta són en castellà i informen poc, si és que ho fan, del desgavell democràtic que pateixen els valencians. La fi de TV3, per exemple, no ha estat tema de notícia més enllà dels Països Catalans i, ni que haja estat una mica només, del País Basc.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat